Cova del Ramer

Després de superar un ressalt de +1,80 m ens situem a una boca de 2,50 m d'alçada i 1,20 d'amplada, a poc ens trobem amb una rampa descendent d'uns 6 m, haurem de instal·lar una corda per a millor seguretat. Arribem a una galeria bellament ornamentada d'uns 8 m de llarg i uns 2 m d'amplada. Al principi trobem una xemeneia de 18,5 m, que potser seria interessant escalar. Un gran gour sec ens aboca a un pou d'uns 4 m de diàmetre i 4 de fondària, a la capçalera del mateix hi ha una formosa estalagmita.
Situats a la base del pou, a l'esquerra hi ha una petita fissura meandriforme d'uns 2 metres. Aquesta base del pou, ens dóna la cota màxima de fondària: -10,50 m. En front de nosaltres n’hi ha una espectacular colada amb una balconada d’estalagmites i columnes, podrem fer un petit itinerari ascendint per darrere d’elles i tornant a baixar.


N. Llopis Lladó considera que podria tenir una certa relació amb l'origen i evolució de la Fou de Capçanes.

Podem accedir des de Pratdip, i anirem direcció a l'antic poble de Llaberia, aproximadament al km 5 de la carretera TV-3111 en una sobtada corba abans de la creu del Cucut, surt una pista forestal a l'esquerra que ens portarà al mas del Ramer. L'accés al tram final està tallat amb un cadenat, haurem de deixar el vehicle i continuar a peu cap al Mas. Travessarem el mas i pujarem per un camí senyalitzat com de petit recorregut, arribats a l'alçada de la primera cinglera ens desviarem per un trencall cap a la dreta i en pocs minuts, per un caminoi a peu de cinglera, arribarem a una balma allargassada on es troba la cavitat.

Coneguda des de temps remots. Segons la tradició oral, aquesta cova va ser un dels molts amagatalls del militar austriacista i guerriller Pere Joan Barceló i Anguera, àlies Carrasclet.
La primera cita sobre aquesta cavitat és del 1916 quan la visiten membres de l'Agrupació Excursionista de Reus. Dos anys més tard, J. Ferraté la inclou en la seva obra tot fent una detallada descripció i acompanyant un croquis de la planta.
Cap a 1934 o 1935 és visitada per N. Llopis Lladó (CMB) que fa una detallada topografia i estudi. Llopis ja apunta en aquells temps que la cova era molt visitada.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
2. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
3. Montserrat, A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III)”. Espeleòleg (34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Actualització de dades, topografia 2016 i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 30-12-2016