
Cova del Ramer
Petita però bonica cova de 33 m de recorregut a Tivissa (Ribera d'Ebre), coneguda des de temps remots i visitada per excursionistes i estudiosos.
EspeleoWorld
Cova del Ramer
Petita però bonica cova de 33 m de recorregut a Tivissa (Ribera d'Ebre), coneguda des de temps remots i visitada per excursionistes i estudiosos.
Tivissa · Ribera d'Ebre
Recorregut: 33 m · Desnivell: 10 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cova-del-ramer
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Petita però bonica cova de 33 m de recorregut a Tivissa (Ribera d'Ebre), coneguda des de temps remots i visitada per excursionistes i estudiosos.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
Després de superar un ressalt de +1,80 m ens situem a una boca de 2,50 m d'alçada i 1,20 d'amplada, a poc ens trobem amb una rampa descendent d'uns 6 m. Arribem a una galeria d'uns 8 m de llarg i uns 2 m d'amplada. Al principi trobem una xemeneia de 18,5 m. Un gran gour sec ens aboca a un pou d'uns 4 m de diàmetre i 4 de fondària. Situats a la base del pou, a l'esquerra hi ha una petita fissura meandriforme d'uns 2 metres. Aquesta base del pou ens dóna la cota màxima de fondària: -10,50 m.
Espeleotemes
La galeria està bellament ornamentada. A la capçalera del pou hi ha una formosa estalagmita. En front de nosaltres n'hi ha una espectacular colada amb una balconada d'estalagmites i columnes.
Progressió
Haurem d'instal·lar una corda per a millor seguretat a la rampa descendent. Podrem fer un petit itinerari ascendint per darrere de les estalagmites i columnes i tornant a baixar.
Altres detalls
N. Llopis Lladó considera que podria tenir una certa relació amb l'origen i evolució de la Fou de Capçanes.
Història
Coneguda des de temps remots. Segons la tradició oral, aquesta cova va ser un dels molts amagatalls del militar austriacista i guerriller Pere Joan Barceló i Anguera, àlies Carrasclet.
La primera cita sobre aquesta cavitat és del 1916 quan la visiten membres de l'Agrupació Excursionista de Reus. Dos anys més tard, J. Ferraté la inclou en la seva obra tot fent una detallada descripció i acompanyant un croquis de la planta.
Cap a 1934 o 1935 és visitada per N. Llopis Lladó (CMB) que fa una detallada topografia i estudi. Llopis ja apunta en aquells temps que la cova era molt visitada.
Bio
Isòpods
- Porcellio expansus Dollfus, 1892
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
- Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
- Montserrat, A. (1983).- Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III)”. Espeleòleg (34-35): 280-293. ERE – Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
- Actualització de dades, topografia 2016 i fotografies extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 30-12-2016
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/




