Cova del Prim

Per l'estreta boca es penetra a una primera saleta (Sala Morta), la de més alçada de sostre de la cavitat, molt concrecionada i destacant una colada estalagmítica a la part frontal. En l'extrem i a la dreta d'aquesta saleta, s'obre un pas estret arran de terra que porta a una segona saleta (Sala de la Mola), de forma allargada, molt més baixa i amb tot el terra recobert de sediments argilosos. Gairebé al final i a la part esquerra, després de superar un altre pas estret, s'arriba a una tercera i última saleta (Sala de les Mil i Una) també molt concrecionada.
Antiga surgència, avui totalment fossilitzada i que presenta tres boques de sortida, encara que únicament per una es pot penetrar a aquesta petita cavitat.
Es troba excavada en travertins holocènics, molt potents i datats en 11000 anys, que cobreixen les pudingues que, en ser més dures, condicionen els ressalts.

Anant per la carretera C-55, d'Olesa de Montserrat a Monistrol, en el quilòmetre 7,100 cal prendre un trencall a la dreta que passa per l'antic balneari de la Puda i seguir la pista -cruïlles amb indicadors- fins arribar a Can Tobella (Can Tovella, al mapa de l'ICC). Continuar per uns camps al final dels quals, un curt caminet ens porta a la font de Can Tobella. A la llera del torrent, per damunt de la font es troba una cascada inactiva de travertins i d'una vintena de metres d'alta. A l'esquerra d'aquesta cascada i a uns 8 metres amunt es troba la boca de la cova.

Cavitat explorada per primer cop per membres de la SIRE – UEC Olesa de Montserrat a principis de l'any 1965. A principis del 1972, membres dels grups barcelonins SE Gelera i GE Pedraforca fan una campanya de catalogació i estudi del conjunt de cavitats de la zona i també inclouen aquesta cova.

1. Bellés, Xavier, Mor, Jordi (1973).- “Cairat – 72”. Ildobates (III-IV): 7-43. GEP de l'Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.

2. SIRE – Olesa de Montserrat (1965).- “Cova del Prim”. Senderos (81): 154. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona

• Dades de situació, fotografia i coordenades facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC).