
Cova del Penitent
Coneguda balma eremítica a Montserrat
Característiques
- Tipus: Cova
- Municipi: Collbató
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Montserrat
- Recorregut: 4 metres
- Desnivell: 0 metres
- Gran unitat: Serralada Prelitoral
- Litologia: Conglomerats
- Última revisió: 2024-05-21
Situació
Per anar-hi, hem de partir de la capella de Sant Joan, a la qual arribarem en 40 minuts per un ample camí que surt del Monestir de Montserrat. I, si no teniu ganes de caminar, us podeu estalviar la pujada utilitzant el funicular de Sant Joan.
Situats a la capella de Sant Joan, tenim dues opcions per anar-hi. La primera, i més directa, es per un corriol que neix en un revolt molt tancat que hi ha una mica més amunt de la capella. La segona es anant per l’ermita de Santa Caterina, el recorregut és més llarg però ens permet visitar aquesta interessant ermita, situada a una bona balma i a un indret feréstec i ombrívol de la muntanya.
Des de Santa Caterina seguirem uns metres cap el sud i ben aviat veurem un corriol ascendent (una corda ens ajuda a superar un pas sense cap dificultat). Gairebé damunt de la balma ens arriba per la dreta el corriol de la primera opció. A partir d'ara, l'itinerari és comú. El camí continua poc fressat i desdibuixat per terreny pedregós, cal estar atents en algun pas. Arribarem a una petita carena, que seguirem fins trobar la cavitat per sota d'un ressalt.
Topogràfics
Fotos
Descripció
Modesta balma de 18 m d'amplada per uns escassos 3,5 m de fondària màxima, l'alçada està al voltant dels 2 m. En el sector central es troba la part més habitable. Orientada gairebé al sud, força assolellada i amb bones vistes cap a Collbató.
Història
Citada en la majoria dels mapes i guies excursionistes de la muntanya de Montserrat des d'inicis del segle XX.
La tradició montserratina diu que la balma fou habitada a finals del segle XIX per un home francès que es retirà en aquest indret per a fer-hi penitència i, potser, aquest fet donà nom a la cavitat i al serrat on es troba. Anys després, en un intent de revifar l'eremitisme al voltant dels anys 60 i 70 del segle XX, algunes persones, especialment joves monjos, varen habitar la cavitat. També ho va fer l'ermitana Maria Creu. Fou en aquests anys quan es varen construir els murs de pedra i el jaç de pedra i ciment que ara trobem. També es va refer la cisterna, element indispensable per a proveir-se d'aigua en un indret dels més secs de la muntanya.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-468. Espeleo Club Gràcia/Federació Catalana Espeleologia.
Dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 3-7-2023. Dades: Ferran Cardona i Carme Bañolas (ECM Barcelonès)
