Cova del Lladre
Cova de 113 metres de recorregut al municipi de Les Avellanes i Santa Linya.
Boca
semicircular amb una galeria que als poc
metres s'estreny donant pas a un conducte circular, un cop passat aquest trobem
un petit conducte a l'esquerra sense interès continuant per una galeria similar
a la de l'entrada encara que de sostre més baix. Un pas estret ens situa en una
nova galeria que cap a l'esquerra es troba amb una sèrie de diàclasis que
tallen perpendicularment la galeria. Per la dreta seguim per un conducte al
final del qual trobem un pas estret a 1'5 metres del sòl que ens situa en una
sala amb abundant formació litogènica, a l'esquerra continua un estret i llarg
conducte que acaba en una sala circular de sostre baix hi abundants
estalactites. Situats a la sala anterior, per la dreta trobem un altra sala de
sostre baix amb un gour que ocupa gran part de la mateixa ambdues sales en
realitat són una de sola, però han quedat separades degut a la gran profusió de
columnes i colades estalagmítiques. Per un estret pas es pot accedir a una
darrera sala de similars característiques però de sostre encara més baix.
- Tipo: Cova
- Municipi: Avellanes i Santa Linya, Les
- Comarca: Noguera
- Unitat: Serres marginals - Oest
- Recorregut: 113 metres
- Desnivell: 4 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio: Speneomus puncticollis latrunculus Jeann 8 exemplars recollits per Jeannel el 4 de setembre de 1910 6 exemplars mascles i 1 femella recollits per F. Rubinat el 5 de juny de 1977.
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Es troba a la serra del Mont-roig, per arribar-hi cal anar al poble de Vilanova de la Sal i seguir en direcció al baixador del ferrocarril, ens desviarem a la dreta en direcció a l'ermita de Montalegre, un cop arribats a la cruïlla que duu a l'ermita seguirem per la pista de la dreta en direcció al coll de Porta, un cop passat aquest i quan comencem a davallar la pista pel vessant nord del Mont-roig veurem la boca de la cova del Lladre penjada a la dreta d'un torrent.
Història
Coneguda d'antic, ja
la cita en Lluís Marià Vidal el 1894. També se la coneix com a
cova del Pastor per haver-hi trobat un pastor assassinat a l'interior de la
cova.
Topos
Media
Biblio
Rubinat, F. (1977).-“Cova del Lladre”. GOURS (4):9-14. GEFOMA. Barcelona.