Espeleo World

Cova del Gos

Coneguda cavitat a la costa del municipi de Tarragona


Cova marina de dimensions notables que van portar a l'enfonsament de part del sostre. Pis ocupat per l'aigua amb fons de sorres i blocs despresos, molt rodats en el tram final.
La cova del Gos compta amb dos accessos. Un des del mar i l'altre a través d'un pou de 9 metres que s'obre a la part alta del penya-segat i que és producte de l'ensorrament, per soscavament, de part de la volta de la cavitat. També val a dir que aquest és el punt d'unió de dues diàclasis que igualment es troben representades al fons de la cavitat en forma de dues curtes galeries. Actualment, un estret pont de roca tanca la boca del pou. La base d'aquest està ocupada per l'aigua del mar i un petit replà de roca on piquen les onades. No s'ha pogut observar el funcionament com a surgència d'aigua dolça 

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Tarragona
  • Comarca: Tarragonès
  • Unitat: Costa del Tarragonès - Cap de Salou
  • Recorregut: 24 metres
  • Desnivell: 9 metres
  • Granunitat: Serralada Prelitoral
  • Litologia: Dolomies
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-12-14 09:38:02

Situació


Des del Passeig Marítim de Rafael Casanova s'ha de seguir pel costat de llevant del Fortí de la Reina i una desena de metres abans d'arribar al penya-segat es troba la boca d'enfonsament i el pont de roca que comunica amb la cova.

Història


Coneguda des de temps remots. No és fins el 1918 que, Joan Ferraté en la seva obra: Espeleologia de les comarques tarragonines, l'esmenta amb el número 101 del seu catàleg, però tan sols fa referència del topònim.
El lloc és molt conegut pels tarragonins i fins i tot, el cèlebre fotògraf francès Lucien Roisin (París 1884 – Barcelona 1943) propietari de la desapareguda botiga La Casa de la Postal, a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, havia editat una postal de l'indret.
Membres de l'ERE – CEC la visiten i fan els treballs de catalogació el 25-10-2017.

Topos

Media

Biblio

  • Totes les dades, topografia i fotografies han estat facilitades per membres de l'ERE – CEC (Martí Romero i Alfred Montserrat)