Cova del Gegant-llarga

Com la resta de les coves de Sitges coneguda des de temps immemorials. Segons es pot veure a fotografies de primers del segle XX, encara existia una platja d'uns 10 metres d'ample entre la boca de la cova i el mar, que segons sembla va anar desapareixent entre d'altres causes per la construcció del port de Vilanova. La primera cita espeleològica és la proporcionada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897) i per Faura i Sans en el seu Recull (1909); aquest últim ja fa esment de la boca superior. No és fins als anys 1950 que a la cova es registren estudis per tal de salvar les restes del dipòsit quaternari (Agrupació Muntanyenca de Sitges, 1956; Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). A principis dels anys 1960, Antoni Ferrer amb altres companys de Vilanova fan treballs de recerca i topografia a totes les cavitats de la Punta de les Coves. I són ells que, el gener de 1965, després de forçar molts passos estrets poden aconseguir la unió entre la Cova del Gegant i la Cova Llarga. Durant els primers anys de la dècada dels 1970, investigadors dirigits per R. Viñas i J. F. Villalta porten a terme una nova campanya d'investigació de les restes del quaternari. És en aquesta mateixa època que es realitza la topografia més completa i acurada de la cova. Encara, el juliol de 1985 es va portar a terme una excavació d'urgència (J. Martínez, J. Miret, R. Mora i I. Muro) per tal de salvar algunes restes del jaciment, cada cop més malmès per l'acció del mar. A mitjans 2005 es va donar a conèixer una mandíbula humana procedent de les primeres excavacions fetes per Mn. Santiago Casanova durant els anys 1950 i que estava en un conjunt de més de 500 peces que es van entregar l'any 1998 a l'Arxiu Històric de Sitges i que el seu director X. Miret va facilitar als arqueòlegs de la UB, J. Daura i M. Sanz, que amb d'altres van identificar-la com una valuosa mandíbula de l'home de Neandertal.