Cova del Gegant-llarga

El modest sistema Gegant – Llarga presenta tres boques d'accés: La Cova del Gegant i la Cova Llarga, amb les boques arran de mar i el pou superior de la Cova del Gegant que comunica amb aquesta en la sala d'entrada.
L'accés més còmode es realitza pel pou superior de la Cova del Gegant que presenta una vertical de 14 metres i la seva base ens deixa pràcticament al vestíbul de la cova d'uns 25 x 5 metres de dimensions. En dies de mar moguda, les onades arriben al peu mateix del pou, fent que l'aterratge pugui ser un tant humit. A la dreta de la cambra d'entrada es desenvolupen un parell de galeries de curt recorregut. La galeria encara continua uns metres més endins fins fer-se impenetrable, tota curullada per sediments, però poc abans, a l'esquerra, per una petita obertura, es pot accedir a una sèrie de conductes, amb punts molt estrets, que després d'un centenar de metres aproximadament de recorregut, desemboca en el vestíbul d'entrada de la Cova Llarga. Aquesta cavitat, per les seves característiques estretors, és coneguda per alguns grups espeleològics com La Gatera.
El recorregut total es calcula en uns 180 metres aproximadament.

A ponent de la desembocadura de la riera de Ribes (límit natural de l'anomenat massís de Garraf). Des de Sitges cal anar cap al Club de Golf Terramar i seguir paral·lel la Platja de Santa Margarida fins a la discoteca Atlàntida i la platja de les Coves. Des d'aquí cal seguir tota la zona rocosa arran de la línia de costa, per una sèrie de corriols que la recorren i abans d'arribar al sortint anomenat Punta de les Coves, arran del petit penya-segat es troba, voltada per una tanca metàl·lica, la boca de l'avenc que comunica amb la Cova del Gegant.

Com la resta de les coves de Sitges coneguda des de temps immemorials. Segons es pot veure a fotografies de primers del segle XX, encara existia una platja d'uns 10 metres d'ample entre la boca de la cova i el mar, que segons sembla va anar desapareixent entre d'altres causes per la construcció del port de Vilanova.
La primera cita espeleològica és la proporcionada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897) i per Faura i Sans en el seu Recull (1909); aquest últim ja fa esment de la boca superior.
No és fins als anys 1950 que a la cova es registren estudis per tal de salvar les restes del dipòsit quaternari (Agrupació Muntanyenca de Sitges, 1956; Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú).
A principis dels anys 1960, Antoni Ferrer amb altres companys de Vilanova fan treballs de recerca i topografia a totes les cavitats de la Punta de les Coves. I són ells que, el gener de 1965, després de forçar molts passos estrets poden aconseguir la unió entre la Cova del Gegant i la Cova Llarga.
Durant els primers anys de la dècada dels 1970, investigadors dirigits per R. Viñas i J. F. Villalta porten a terme una nova campanya d'investigació de les restes del quaternari. És en aquesta mateixa època que es realitza la topografia més completa i acurada de la cova.
Encara, el juliol de 1985 es va portar a terme una excavació d'urgència (J. Martínez, J. Miret, R. Mora i I. Muro) per tal de salvar algunes restes del jaciment, cada cop més malmès per l'acció del mar.
A mitjans 2005 es va donar a conèixer una mandíbula humana procedent de les primeres excavacions fetes per Mn. Santiago Casanova durant els anys 1950 i que estava en un conjunt de més de 500 peces que es van entregar l'any 1998 a l'Arxiu Històric de Sitges i que el seu director X. Miret va facilitar als arqueòlegs de la UB, J. Daura i M. Sanz, que amb d'altres van identificar-la com una valuosa mandíbula de l'home de Neandertal.

1. Daura, J.; Sanz, M. (2006).- “El neandertal de la Cova del Gegant. Sitges (Garraf)” EspeleoCat (4): 31-34. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

2. Ferrer, A. (1966).- “Las coves de Sitges” Cavernas (7): 216-219. Grup d'Espeleologia de Badalona.

3. Petit, Mª A. Petit; Rovira, J. et al. (1980).- “El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya”. Quaderns de treball (3): 83 pp. Inst. de Preh. i Arq. de la Diputació de Barcelona – Dep. de Preh. i Arq. de la Universitat Autònoma de Barcelona. (Aquest treball inclou un capítol redactat per Antoni Ferrer: “Les coves de Sitges i els seus voltants”, que amplia i actualitza el publicat per ell mateix a Cavernas l'any 1966).

4. Viñas, R. (1972).- “Observaciones sobre los depósitos cuaternarios de la Cova del Gegant. Sitges (Barcelona)” Speleon (19): 115-126. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

· Fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 24-11-2008).