El
modest sistema Gegant – Llarga presenta tres boques d'accés: La
Cova del Gegant i la Cova Llarga, amb les boques arran de mar i el
pou superior de la Cova del Gegant que comunica amb aquesta en la
sala d'entrada.
L'accés
més còmode es realitza pel pou superior de la Cova del Gegant que
presenta una vertical de 14 metres i la seva base ens deixa
pràcticament al vestíbul de la cova d'uns 25 x 5 metres de
dimensions. En dies de mar moguda, les onades arriben al peu mateix
del pou, fent que l'aterratge pugui ser un tant humit. A la dreta de
la cambra d'entrada es desenvolupen un parell de galeries de curt
recorregut. La galeria encara continua uns metres més endins fins
fer-se impenetrable, tota curullada per sediments, però poc abans, a
l'esquerra, per una petita obertura, es pot accedir a una sèrie de
conductes, amb punts molt estrets, que després d'un centenar de
metres aproximadament de recorregut, desemboca en el vestíbul
d'entrada de la Cova Llarga. Aquesta cavitat, per les seves
característiques estretors, és coneguda per alguns grups
espeleològics com La Gatera.
El recorregut total es calcula en
uns 180 metres aproximadament.
A ponent de la desembocadura de la riera de Ribes (límit natural de l'anomenat massís de Garraf). Des de Sitges cal anar cap al Club de Golf Terramar i seguir paral·lel la Platja de Santa Margarida fins a la discoteca Atlàntida i la platja de les Coves. Des d'aquí cal seguir tota la zona rocosa arran de la línia de costa, per una sèrie de corriols que la recorren i abans d'arribar al sortint anomenat Punta de les Coves, arran del petit penya-segat es troba, voltada per una tanca metàl·lica, la boca de l'avenc que comunica amb la Cova del Gegant.
Com la resta de les
coves de Sitges coneguda des de temps immemorials. Segons es pot
veure a fotografies de primers del segle XX, encara existia una
platja d'uns 10 metres d'ample entre la boca de la cova i el mar, que
segons sembla va anar desapareixent entre d'altres causes per la
construcció del port de Vilanova.
La primera cita
espeleològica és la proporcionada per Font i Sagué en el seu
Catàleg (1897) i per Faura i Sans en el seu Recull (1909); aquest
últim ja fa esment de la boca superior.
No és fins als anys
1950 que a la cova es registren estudis per tal de salvar les restes
del dipòsit quaternari (Agrupació Muntanyenca de Sitges, 1956;
Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú).
A principis dels anys
1960, Antoni Ferrer amb altres companys de Vilanova fan treballs de
recerca i topografia a totes les cavitats de la Punta de les Coves. I
són ells que, el gener de 1965, després de forçar molts passos
estrets poden aconseguir la unió entre la Cova del Gegant i la Cova
Llarga.
Durant els primers anys
de la dècada dels 1970, investigadors dirigits per R. Viñas i J. F.
Villalta porten a terme una nova campanya d'investigació de les
restes del quaternari. És en aquesta mateixa època que es realitza
la topografia més completa i acurada de la cova.
Encara, el juliol de
1985 es va portar a terme una excavació d'urgència (J. Martínez,
J. Miret, R. Mora i I. Muro) per tal de salvar algunes restes del
jaciment, cada cop més malmès per l'acció del mar.
A mitjans 2005 es va
donar a conèixer una mandíbula humana procedent de les primeres
excavacions fetes per Mn. Santiago Casanova durant els anys 1950 i
que estava en un conjunt de més de 500 peces que es van entregar
l'any 1998 a l'Arxiu Històric de Sitges i que el seu director X.
Miret va facilitar als arqueòlegs de la UB, J. Daura i M. Sanz, que
amb d'altres van identificar-la com una valuosa mandíbula de l'home
de Neandertal.
Copyright © Espeleoworld 2022.