Cova del Gegant

S'accedeix a la cavitat per una boca d'enfonsament d'un metre de fondària, en aquest punt s'inicia una galeria en suau pendent descendent, que va augmentant l'alçada a mida que avancem, fins a tenir una secció d'un metre d'ampla per 1,60 d'alt.
Aproximadament als 20 metres de recorregut trobem un pas baix fangós, un cop a l'altra banda la galeria es fa més ampla, mentre que del sostre pengen grans cortines d'arrels. En aquest punt hi trobem una galeria paral·lela que comunica en diferents punt amb la galeria principal. Des d'aquest punt profunditzem en direcció O un mig metre, situant-nos en la part superior d'una galeria de 6 metres d'alçada, baixant fins el fons en oposició, seguirem durant uns 10 metres fins trobar una rampa plena d'enderrocs per la que pugem uns 4 metres, la galeria segueix cap el S amb una secció de 2x1,50 metres, els quals es van reduint fins a tancar-se als 15 metres de recorregut a conseqüència dels enderrocs que formen la rampa. (És possible que en aquest punt antigament, hi hagués hagut una altra entrada).

A la carretera BV-5202 de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons, en arribar al punt quilomètric 3,350 seguirem una pista a l'esquerra, que en uns 500 metres ens portarà fins la masia del Gili. Tot just passar la masia, la pista fa un fort revolt a la dreta per dirigir-se a l'antiga pallera, actualment rehabilitat com habitatge. Just en el revolt, surt un sender que passa per darrera d'aquest edifici i es dirigeix cap el NE, després de recórrer uns 450 metres arribarem a una cruïlla, agafarem el sender de l'esquerra en direcció O, com si tornéssim enrere, al cap d'uns 50 metres en mig d'una clariana del bosc trobarem la boca de la cavitat. En aquest darrer tram del recorregut i a pocs metres a la dreta del camí, hi trobem una gran pedra en forma de bolet gegant.

La cavitat és coneguda des de temps immemorial, ja apareix citada per M. Faura i Sans el 1909 en el Recull Espeleològic de Catalunya.
Molt a prop de la boca, a uns 40 metres hi trobem una roca de gres amb una curiosa forma de bolet gegant, aquesta roca és coneguda amb diferents noms, Bolet del Gegant, Pedra del Gili, Bolet de Pedra. És aquesta pedra la que li dóna el nom de Cova del Gegant a la cavitat.
El 25 de setembre de 1960 és localitzada i explorada per en José Castell, Josefa Rius, Enrique Mola i José Rojas del Club Excursionista de Gràcia, aquests la rebategen amb el nom de Cova de la Vall.
A meitat de la dècada dels seixanta, un vigatà anomenat Eduard Clos redescobreix aquesta cova, així com altres cavitat de la zona.
El 1970 membres de la SIE del CE Àliga realitzen l'exploració i topografia d'aquesta cavitat, així com la d'altres de la zona.

1. Borràs, J; Miñarro, JM; Talavera, F. (1980).-”el baix empordà, el gironès,la selva, l'osona, el callès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (6):1-292. Ed Plíglota. Barcelona.
2. Bosch, M.(1964).-”Noticiario Espeleológico”. Geo y Bio Karst (2):27.
3. Castany i Llussà, Josep; Guerrero i Sala, Lluís.(1985).-”La cova del Gegant de Vilalleons, una necròpolis prehistòrica a Osona”. Ausa (XI/112-113/1985):329-344. Patronat d'Estudis Ausonencs.
4. Cepero González, Virginia.(2014).-”Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Julià de Vilatorta”. Memòria Tècnica pp:1-58. Diputació de Barcelona, Àrea de coneixement i noves tecnologies.
5. Farrés,F.(2008-2009).-”Cipreidos gigantes del eoceno catalán”. Batalleria (14):57-66.
6. Faura i Sans, M.(1909).-”Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra (1):1-26. CM Barcelonès.
7. Ferro, A.(1970).-”Sobre un reconocimiento espeleológico en Vilalleons (Barcelona)”. EspeleoSie (7):14-27. SIE-CE Àliga.
8. Mercader i Saavedra, Ignasi. (2001).-”Aproximació a la toponimia de Vilalleons”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (51):83-98.
9. Rojas, J.(1961).-”Descubrimientos espeleológicos en Vic”. Circular CE Gràcia (febrer-març):27-28. CE Gràcia.

• Localització de les cavitats, Núria i Arnau de la masia del Gili.