Cova del Frontal

A la boca de 2x3,80 metres ja hi trobem algunes formacions estalagmítiques, tot seguit s'entra per una galeria alta i no massa ampla que, després de recórrer uns tres metres trobem una porta de ferro, darrerament oberta, però amb algun barrot tallat, perdent així la seva funció protectora encara que estigués tancada.
El sostre de la galeria baixa fins obligar a seguir a quatre grapes, després d'uns vuit metres la galeria puja i s'accedeix a una sala d'uns quatre metres de diàmetre per tres d'alçada, amb una gran estalagmita al centre. A l'altre costat de la sala dos petits conductes superposat fineixen al cap d'un parell de metres. Des de la sala per sobre de la galeria per on hem accedit a la mateixa, trobem una estreta galeria, i una mica més amunt una altra galeria més àmplia amb força formació, ambdues galeries conflueixen uns metres més endavant i finalitza al cap d'uns quatre metres. La cova té un desnivell de +4 metres i un recorregut total de 41 metres.
Nota: La cova pel que fa a la conservació està en bastant bon estat, però el mal costum que té el personal de posar les mans brutes a les formacions fa que algunes comencin a tenir un color marronós. Cal ser curós amb el patrimoni natural que tenim ja que al massís no hi ha gaires cavitats amb aquestes característiques.

L'accés es pot fer des de Matadepera amb sortida per l'Alzina del Sal·lari i seguir el camí dels Graons de Mura, el Sentinella i la Bassa del Roure Llarg. També es pot anat des del Pont de Vilomara amb sortida per l'Alzina del Penitent i el mas de Mata-rodona.
Per qualsevol les dos itineraris hi ha un recorregut d'uns 5 quilòmetres, que ens situaran en un tram de la pista entre la Bassa del Roure Llarg i el mas de Mata-rodona. En el punt del camí (ETRS89 412487 – 4613100) trobem un corriol que remunta fortament fins la boca de la cova.

La cavitat va ser descoberta el 17 de maig de 1991 per uns joves muntanyencs, el germans Camí Garcia (fills d'en Joan Camí, membre fundador de la SIS i el que, junt amb Salvador Mesalles, van escalar i descobrir la Galeria Sardy a l'avenc del Llest). Un d'ells va perdre el frontal al fons de la cova i mai més el va tornar a trobar. D'aquí el nom amb que van batejar la cavitat.
Anys més tard, cap al 1996, van revelar el seu descobriment a un reduït grup d'espeleòlegs de la SIS – CE Terrassa, els quals van fer l'estudi i topografia de la cova el 1997, tot trobant també algunes restes d'interès arqueològic. Davant l'interès que presentava la cavitat van mantenir en secret la seva situació i van intentar cercar ajut en algunes institucions per tal de salvaguardar el seu estat de conservació.
Però com diu la dita popular: Secret d'un és secret, secret de dos és dificultós i secret de tres descobert és. Així doncs, amb el pas dels anys es va anar sabent la ubicació de la cova i poc o molt va anar sent visitada. Sortosament amb prou respecte per part dels visitants.
Cap a l'any 2011, algú, no se sap qui, va instal·lar una reixa a pocs metres de l'entrada. En aquella mateixa època es va fer la mateixa operació a l'Avenc Quim Solbes. Aquests fets van provocar un cert enrenou en el món excursionista del Vallès. Temps després les dues portes van ser inutilitzades per mans anònimes i les dues cavitats tenen l'accés lliure. A més, a diferents webs es pot trobar la localització i les coordenades.