Cova del Frontal
Bonica cova a la Serra de l'Obac (Mura).
EspeleoWorld
Cova del Frontal
Bonica cova a la Serra de l'Obac (Mura).
Mura · Bages
Recorregut: 41 m · Desnivell: 4 m
Fitxa actualitzada
https://espeleoworld.com/c/cova-del-frontal
La informació pot canviar. Comprova sempre les coordenades, l'accés, la meteorologia i les condicions de la cavitat abans de sortir.
Cova a la Serra de l'Obac (Mura), descoberta el 17 de maig de 1991, amb un recorregut de 41 metres i un desnivell de +4 metres.
Topogràfics
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Fotos
Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.
Descripció
Morfologia
A la boca de 2x3,80 metres ja hi trobem algunes formacions estalagmítiques, tot seguit s'entra per una galeria alta i no massa ampla que, després de recórrer uns tres metres trobem una porta de ferro, darrerament oberta, però amb algun barrot tallat, perdent així la seva funció protectora encara que estigués tancada.
El sostre de la galeria baixa fins obligar a seguir a quatre grapes, després d'uns vuit metres la galeria puja i s'accedeix a una sala d'uns quatre metres de diàmetre per tres d'alçada, amb una gran estalagmita al centre. A l'altre costat de la sala dos petits conductes superposats fineixen al cap d'un parell de metres. Des de la sala per sobre de la galeria per on hem accedit a la mateixa, trobem una estreta galeria, i una mica més amunt una altra galeria més àmplia amb força formació, ambdues galeries conflueixen uns metres més endavant i finalitza al cap d'uns quatre metres. La cova té un desnivell de +4 metres i un recorregut total de 41 metres.
Espeleotemes
A la boca de 2x3,80 metres ja hi trobem algunes formacions estalagmítiques. A la sala d'uns quatre metres de diàmetre per tres d'alçada hi ha una gran estalagmita al centre. Una mica més amunt hi ha una altra galeria més àmplia amb força formació.
Nota: La cova pel que fa a la conservació està en bastant bon estat, però el mal costum que té el personal de posar les mans brutes a les formacions fa que algunes comencin a tenir un color marronós. Cal ser curós amb el patrimoni natural que tenim ja que al massís no hi ha gaires cavitats amb aquestes característiques.
Progressió
Després de recórrer uns tres metres trobem una porta de ferro, darrerament oberta, però amb algun barrot tallat, perdent així la seva funció protectora encara que estigués tancada. El sostre de la galeria baixa fins obligar a seguir a quatre grapes, després d'uns vuit metres la galeria puja i s'accedeix a una sala d'uns quatre metres de diàmetre per tres d'alçada. Des de la sala per sobre de la galeria per on hem accedit a la mateixa, trobem una estreta galeria, i una mica més amunt una altra galeria més àmplia amb força formació, ambdues galeries conflueixen uns metres més endavant i finalitza al cap d'uns quatre metres.
Història
La cavitat va ser descoberta el 17 de maig de 1991 per uns joves muntanyencs, els germans Camí Garcia (fills d'en Joan Camí, membre fundador de la SIS i el que, junt amb Salvador Mesalles, van escalar i descobrir la Galeria Sardy a l'avenc del Llest). Un d'ells va perdre el frontal al fons de la cova i mai més el va tornar a trobar. D'aquí el nom amb que van batejar la cavitat.
Anys més tard, cap al 1996, van revelar el seu descobriment a un reduït grup d'espeleòlegs de la SIS – CE Terrassa, els quals van fer l'estudi i topografia de la cova el 1997, tot trobant també algunes restes d'interès arqueològic. Davant l'interès que presentava la cavitat van mantenir en secret la seva situació i van intentar cercar ajut en algunes institucions per tal de salvaguardar el seu estat de conservació.
Però com diu la dita popular: Secret d'un és secret, secret de dos és dificultós i secret de tres descobert és. Així doncs, amb el pas dels anys es va anar sabent la ubicació de la cova i poc o molt va anar sent visitada. Sortosament amb prou respecte per part dels visitants.
Cap a l'any 2011, algú, no se sap qui, va instal·lar una reixa a pocs metres de l'entrada. En aquella mateixa època es va fer la mateixa operació a l'Avenc Quim Solbes. Aquests fets van provocar un cert enrenou en el món excursionista del Vallès. Temps després les dues portes van ser inutilitzades per mans anònimes i les dues cavitats tenen l'accés lliure. A més, a diferents webs es pot trobar la localització i les coordenades.
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cavitat!
Bibliografia
- Situació, dades, coordenades, topografia i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).
Cavitats properes
Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/