Cova del Frare

Boca de bones dimensions que presenta tres orificis d'accés, els quals comuniquen als pocs metres en un vestíbul. Al sector més oriental d'aquest s'origina la galeria principal (NE-SO) de 52 metres de llarg i originada per la intersecció d'una diàclasi amb el pla d'estratificació. S'observen senyals d'un fort procés erosiu antic, emmascarat per un procés litogènic més acusat al sector més profund.
Es tracta d'una antiga surgència que deuria drenar les aigües de la zona meridional de la Mola, les quals, en llur camí cap al S, eren detingudes pel plano de la petita dislocació de Can Pobla, tot generant la surgència.

En la banda oriental de la Canal de Can Pobla, en el mateix estrat que les coves del Manel i la del Fondal.
Unes reixes de ferro a les boques protegien fa anys les investigacions arqueològiques que es van portar a terme.

Coneguda des de temps immemorials. El jaciment arqueològic estudiat (Neolític antic) és dels més importants per conèixer la presència humana a Sant Llorenç del Munt.
Anomenada del Frare per haver viscut un monjo penitent i després Pere Costa, nat a la Garriga l'any 1727 i mort a Can Pobla el 1816. També havia estat anomenada Cau de la Moneda, per la llegenda dels Moneders Falsos, encara que aquesta denominació s'atribueix a diferents cavitats, la més coneguda una de les concavitats dels Òbits.
Esmentada a tots els catàlegs antics: Puig y Larraz (1896); Font i Sagué (1897); Faura i Sans (1909). La primera descripció i topografia apareix a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicada pel Centre Excursionista de Terrassa (1935). En els anys 1950 és objecte d'un estudi més acurat, junt amb les altres cavitats veïnes de la Canal de Can Pobla, per membres del GES – CM Barcelonès.

1. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Montoriol, J.; Assens, J.; Andrés, O. (1955).- “El funcionamiento hidrológico actual del sistema hipogeo de la Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt. Barcelona)” Speleon T. VI (3): 127-154. Universidad de Oviedo.

• Coordenades i fotografies “JNC” facilitades per Navarro (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)

• Altres fotografies facilitades per Antoni Ferro (SIE – CE Àliga, Barcelona)