Cova del Drac

Aquesta popular foradada s'obre a la intersecció de dos sistemes de diàclasis ortogonals. Sembla tractar-se d'un antic tàlveg subterrani, actualment en complet estat estat de degradació degut a l'aïllament que ha sofert el monòlit del Morral del Drac.
No coneixem cap topografia de la cavitat i per tant no sabem exactament la longitud que té el conducte.

Al N de la Mola, en el popular monòlit anomenat Morral del Drac.

Coneguda des de temps immemorials. No hi ha cap guia ni obra sobre la muntanya de Sant Llorenç del Munt que no parli d'ella.
També és molt popular la llegenda del Drac de Sant Llorenç. Apareix el 1600 a l'obra d'E. Barellas: “Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona”. Dedica quatre capítols a la llegenda. Més o menys diu això:
“Cap al segle IX tenien lloc les batalles entre les tropes del comte Guifré (uns diuen que si era el Pilós i d'altres que si era el seu pare, Guifré de Rià) i els sarraïns. Aquests van tenir la pensada de portar de l'Àfrica una cria de drac (sembla que era una femella, coneguda com la Vríbia). Una bèstia monstruosa per fer front als atacs comtals. La van amagar a la Cova de Santa Agnès i l'anaven alimentant. Però, és clar, la bèstia s'anava fent grossa i la van haver de traslladar a una cova més gran, que des d'aleshores es va dir Cova del Drac.
Quan més grossa es feia més gana tenia i clar, amb els animals de la muntanya no en tenia prou, així que va optar per cruspir-se pastors i vianants, creant el pànic per tot el Vallès.
Les queixes i temors de la gent van arribar a Barcelona i el comte Guifré va decidir enviar un grapat dels seus millors homes (vaja, la BRIMO de l'època) comandats pel valent cavaller Spes. Pels voltants de la Mola es van trobar el drac, però les llances i espases no podien travessar la dura pell de l'animal. A la fi, Spes va aconseguir ferir-la i això va enfurismar-la més, aleshores va atacar i perseguir els cavalls que, espantats, es van precipitar per un penya-segat. Des de llavors és conegut com el Cingle dels Cavalls.
Spes i els seus homes van arribar a Barcelona a peu i capcots. En Guifré els hi deuria dir: Colla d'inútils ! Deixeu-me, ja hi aniré jo.
Així que ja veus en Guifré, tot sol, pujant cap a la Mola. Amb molta cautela va anar cap al cau i sembla que el drac ja l'esperava. Després d'una dura lluita, Guifré va aconseguir clavar-li la llança al ventre i després ferir-lo amb l'espasa vora el cor. El drac es va enlairar i va fugir, caient mort al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès.
En resum, molta llegenda per a tant poca cova.

1. GES-CMB (1974).-Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Vol. 2 : 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Valles, Jordi de (2011).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5. 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (2016)

• Fotografia extreta del blog: traisantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, de Matadepera).