Cova del Dos

Una boca circular d'un metre de diàmetre, ens obre el pas a una baixa galeria lleugerament ascendent i de sòl sorrenc. Als 7 metres de recorregut, i després de superar un petit relleix, desemboquem en una gran sala amb abundància de concrecions totalment inactives i en procés de descalcificació. Cal destacar per les seves mides unes columnes situades a l'esquerra, lloc d'on surt una galeria procedent de l'altra boca, que és de forma triangular i d'uns 3 metres d'alçada. En un extrem de la sala i a la base, superant un desnivell, anem a parar a un pas baix i després a una ampla sala de sostre també baix, lloc d'on surten dues galeries descendents. La galeria de la dreta baixa ràpidament, finint en un ressalt que ens porta a una galeria horitzontal que porta a un pas estret que és el punt de màxim desnivell de la cavitat (cota – 12 m).
Superat aquest pas i després d'un brusc gir la galeria, arribem a una sala de sostre alt. El més destacable d'aquesta sala és la gran columna existent. Ascendint per darrere de la columna assolim el sostre de la que donava pas a la sala baix i molt concrecionada (cota + 4 m). Una gatera oberta a la base de la columna ens condueix, després d'eixamplar-se , a la sala de la bifurcació.

Es troba a uns 2,5 quilòmetres al S de Benifallet, al vessant esquerre hidrogràfic del barranc d'en Jordi.
A la carretera T-301 de Tivenys a Benifallet, gairebé arribant al quilòmetre 21 i del costat dret, surt una pista asfaltada que després d'1,5 quilòmetres ens durà fins l'aparcament habilitat per visitar les coves.
Des de la Cova Meravelles s'ha de seguir el sender que segueix el peu del cingle i a uns 150 metres més enllà, poc després de passar per l'Avenc del Sifó, ja es veu la boca de la Cova Marigot i uns 40 metres més enllà es troben les dues boques de la Cova del Dos. La més pròxima és a 4 metres per sobre del camí, i la superior, més gran i lleugerament desplaçada a l'esquerra de l'anterior, és a 8 metres per damunt del camí i d'accés més dificultós.
Actualment, dins la visita turística a la Cova Meravelles també s'inclou la visita als 25 primers metres de la Cova del Dos.
Coordenades aproximades.

Des de temps remots era coneguda una cova de l'Aumidiella per la gent de Benifallet. Faura, en el seu Recull (1909) fa esment de: La Aumediella i Avenc prop de la Aumediella (sic), sense aportar cap més dada. També inclou una cita d'una tal Cambra Blanca, situant-la a Cardó simplement.
Bayerri (1934) explica com a finals del segle XIX un veí de Benifallet, Juan Vizcarro Salaet, en tornar de fer una visita a la Cova de l'Aumidiella va trobar casualment una altra cova, fins aleshores desconeguda, que superava en bellesa a l'anterior. El mateix Bayerri proposa que la descoberta més recentment la denominessin Aumidiella la major i la coneguda des de feia molt de temps passés a ser l'Aumidiella la menor. També diu que hi ha gent del poble que opta per denominar-la Cambra Blanca (coincidint amb la cita de Faura). Per les dades que dóna tot fa pensar que la nova descoberta no és altra que la que avui coneixem com Cova del Dos.
Cap a 1934 o 1935, N. Llopis Lladó (CMB) visita les coves de les Aumidielles i fa la topografia d'una que sens dubte és la Cova del Dos, però... ell l'anomena Cova de l'Aumidiella Gran. Això corroboraria els noms donats per Bayerri. No sabem quan es va començar a conèixer com del Dos, si va ser anterior a la visita del GIE (1966) o van ser ells els que la van rebatejar.
Tenim notícia que l'agost de 1962 membres del GES – CMB visiten les Coves de l'Aumidiella, però no queda constància concreta de les exploracions.
La Setmana Santa de 1966, membres del GIE del Club Excursionista de Gràcia decideixen anar a investigar que són aquestes coves que han sentit a parlar. Durant aquells dies visiten la que ells anomenen Aumidiella gran, Aumidiella petita i Cova del Dos, encara que magnifiquen molt els resultats i arriben a dir: ... las cuevas del Dos y de la Aumidiella Gran contienen salas de gigantescas dimensiones, alzándose como unas de las cuevas más grandes de Cataluña (sic).
L'any 1974 membres de la SIE – CEA visiten la zona de les Aumidielles i fan la topografia d'un parell de les coves, a la de la Cova del Dos sembla no hi han representades totes les galeries.
Anys més tard, el febrer de 1980, membres de l'Espeleo Club de Gràcia tornen a topografiar la cova.

1. Bayerri, Enrique (1934).- Historia de Tortosa y su comarca. Vol.II: 702 pp. Capítulo Nono: Espeleología de la Comarca de Tortosa (pàg. 363-416). Imprenta Moderna de Algueró i Baiges. Tortosa.
2. Espeleo Club de Gràcia (1984).-”Contribució al Catàleg Espeleològic del Baix Ebre (Tarragona)”. Exploracions (8):47-57. EC Gràcia. Barcelona.
3. Faura, Marià. (1909).- “Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra (I): 1-26. Club Muntanyenc. Barcelona
4. GIE (1969).- “Sierra de Cardó (Resumen de las actividades realizadas hasta el 31 de diciembre de 1968). Butlletí del Club Excursionista de Gràcia (319): 2-5. Barcelona.
5. Morales, Ramon (1964).- “Las cuevas y simas de Benifallet”. Geo y Bio Karst (3): 25-26. Editat per JMª Armengou. Barcelona.

• Fotos interiors procedents de l'arxiu Fèlix Alabart.
• Fotografies de Jordi de Cabo procedents del seu blog, post del dia 19-05-2017 (espeleoyfotografia.blogspot.com).