Cova del Conill

Per una boca petita es penetra en un conducte descendent, lleugerament tortuós i amb algun pas baix de sostre, anant a desembocar a la part més alta d'una cambra de notables dimensions. Abans però d'arribar, a l'esquerra de la galeria d'entrada, es troba un pou inundat originat per una barrera calcària que el separa de la resta de la cavitat i que enllaça mitjançant una diàclasi per on s'escolen les aigües del riuet provinent de l'interior.
Aquest pou inundat presenta unes dimensions d'uns 5 metres de llarg per 8 d'ample i una profunditat variable segons l'època de l'any. Els primers exploradors, que van fer una immersió a pulmó lliure, van calcular una fondària de 15 metres. Més recentment (octubre 2009) bombers del GRAE, assistits per membres de l'Espeleo Club Tortosa, van fer un reconeixement subaquàtic, sense trobar cap continuació i calculant en uns 9 metres la profunditat de l'aigua. També cal fer esment que en la paret oposada del pou inundat, membres de l'Espeleo Club Tortosa, en època d'estiatge, van localitzar un conducte d'1 metre d'ample per 1,5 d'alt que van poder seguir durant uns 50 ó 60 metres (sense topografia). Aquest conducte sembla el principal desguàs de l'aigua i sols és accessible quan el nivell del pou inundat és molt baix.
Tornant de nou al final de la galeria d'entrada, per una rampa fangosa i un ressalt, s'accedeix a la sala principal de la cavitat, d'uns 27 metres de llarg per 10 d'ample i uns 8 d'alçada. Un petit riu subterrani la recorre longitudinalment, obstaculitzat per nombrosos blocs fins anar a desguassar al pou inundat.
A l'extrem oposat de la sala i a uns 3 metres per damunt la seva base, es troba una finestra per la que baixa, tot creant una bonica cascada, l'aigua del riuet. Un cop superada, es penetra en una galeria per la que circula l'aigua amb diferents nivells (de 15 a 60 centímetres de profunditat). El recorregut presenta bruscs canvis de direcció. A poc més d'uns 80 metres del seu inici cal superar un petit pas elevat per sota del qual llisca l'aigua i uns 20 metres més enllà es troba una nova cascada, també d'uns 3 metres d'alt però de menor dificultat a superar que la primera. L'alçada de la galeria és molt variable, hi ha punts que tot just arriba a 1 metre i en d'altres es pot caminar còmodament gràcies als 2 metres d'alt i en algunes petites cambres arriba fins i tot als 4 metres.
A uns 130 metres de l'inici de la galeria es forma una sala d'uns 4 metres de diàmetre i poc més de 4 d'alçada d'on surten dues galeries seques: la de la dreta té tan sols uns 5 metres de llarg i la de l'esquerra 32, presentant en un racó una petita xemeneia i acabant en una saleta plena de còdols.
Des de la sala anterior, la galeria inundada segueix recta uns metres més i la profunditat del nivell d'aigua va pujant fins arribar a un estret sifó on de moment no s'ha pogut continuar.
A les dades espeleomètriques donades a la topografia: 260 metres, caldrà afegir els 50 metres més (no topografiats) del sobreeixidor del pou inundat, amb la qual cosa superarà els 300 metres de recorregut total.

Anant per la carretera T-330 des de Prat del Comte en direcció a Horta de Sant Joan, després del km. 20 i poc abans d'arribar al km. 19 surt a l'esquerra una pista que porta al Mas de la Bellida. Es passa pel costat d'una gran bassa d'aigua i un cop superada aquesta cal seguir recte en direcció S, enfilant-se pel vessant del barranc del Closet. En una corba a la dreta s'arriba a un collet pla, des d'on cal seguir a peu en direcció NO, cap al barranc del Closet, i en pocs minuts, per un corriol dins del bosc, s'arriba a la boca de la cavitat.
MOLT IMPORTANT: Tant la cova com els accessos es troben dins d'una propietat privada i cal demanar autorització al propietari (Mas Bellida) per entrar.

La primera notícia sobre aquesta cova la dóna Joan Ferraté l'any 1918, on explica que pocs anys abans, un caçador d'Horta, tot seguint un conill se li va fer escàpol a dins d'un forat. Encuriosit, el caçador va entrar uns metres fins que es va espantar. De tornada al poble va explicar la seva aventura als amics i decidiren d'explorar la cova. Per la descripció que fa Ferraté sembla que només van arribar a la sala principal i no queda clar si la narració que fa és producte d'una visita posterior d'ell mateix o del que li van explicar els veïns d'Horta.
La cova resta oblidada fins que els dies 12 i 13 d'octubre del 1963 membres d'un interclub barceloní (GES-CMB; ERE-CEC; GIE-CE Gràcia; GRS-AE Icària) la redescobreixen i fan l'exploració total. Ells mateixos hi tornen la Setmana Santa del 1964 i fan l'única topografia que coneixem. En Ricard Ramos (ERE-CEC) va fer una immersió a pulmó lliure en el pou inundat. A finals de juny del mateix any hi tornen i l'Esteve Petit (ERE-CEC) intenta superar el sifó terminal de la cavitat, però l'estretor del conducte el fa desistir.
Molt més recentment, membres de l'Espeleo Club Tortosa, que són els que visiten amb més regularitat la cavitat, troben el nivell d'aigua del pou inundat molt més avall del que és habitual i a la paret oposada troben un conducte, normalment inundat, que és el sobreeixidor principal de les aigües, tot explorant-lo al llarg d'uns 50 ó 60 metres (no topografiats).

1. Cusó, V.; Pascual, N. (1964).- “La Cova del Conill. Segundo rio subterráneo de Catalunya” Montaña (94): 223-226. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Escolà, O. (1964).- “Datos para el estudio geoespeleológico de la Cova del Conill” Montaña (94): 227-230. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

3. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines: 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

4. Pascual, N.; Cusó, V. (1964).- “La Cova d'el Conill o Cova d'el Closset” Geo y Bio Karst (1): 12-13. J.M.Armengou, editor. Barcelona.

· Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per l'Espeleo Club Tortosa.