Cova del Cingle de Cal Duro

Una boca circular dóna pas a una curta galeria de planta llisa i d'uns 4 metres de recorregut, aquesta enllaça amb una sala de sostre baix i planta ascendent, accessible mitjançant un curt esglaó. Al final de la galeria d'entrada, per la dreta trobem una galeria de reduïdes dimensions per on es pot avançar uns metres fins a l'entrada d'un pou impenetrable on s'han sondejat -6 metres de fondària.

L'accés es fa per la carretera que des de Pallejà puja fins a Fontpineda. Després de sobrepassar els antics dipòsits d'aigua i abans d'una corba molt tancada a la dreta, en el tram on la carretera passa a tocar de la riera, es divisa la boca a la dreta en la part superior del cingle, en el costat esquerre d'una pedrera abandonada. Tot seguit la carretera fa dos tancats revolts de paella, passat el segon es pot deixar el cotxe, seguir per la part superior fins arribar dalt del cingle i baixar uns pocs metres fins a la boca.

La primera notícia que tenim de la cova és de principis de l'any 1974, dins d'una sèrie d'exploracions portades a terme per Joan Pallarès, Xavier Bellés i d'altres en aquesta zona de Pallejà. Ells l'anomenen Cova de les Pedreres Velles. També parlen, sense visitar-la, d'una segona cova penjada al cingle, vora l'altra i a la seva dreta que sembla de poca importància, la Cova nº 2 de les Pedreres Velles (Veure foto amb les dues boques).
Un any més tard, el 1975, membres de l'ERS – AEEF (Barcelona) tornen a visitar la cova, i sense tenir notícia de l'exploració anterior, la bategen com a Cova del Tub, en referència a un tub de ferro que hi havia a la paret de la pedrera abandonada.
No sabem perquè, l'any 1984 apareix catalogada com a Cova del Cingle de Cal Duró, mantenint les altres dues denominacions com a sinònims.
Cap a finals dels anys 1980's, un grup d'excursionistes localitzen en aquest sector una cova amb restes arqueològiques que és excavada posteriorment per arqueòlegs i la denominen Cova de la Guineu. En un principi es pensa que pugui ser la mateixa cavitat, fins i tot hi ha qui ha pintat Cova de la Guineu al seu interior, però a la fitxa de patrimoni arqueològic detallen que es tracta d'una balma de 4 x 5 m. Al mapa de l'ICGC apareix ressenyada en aquest mateix punt i com a Cova de la Guineu. Sense tenir la certesa, pensem que en aquest mateix sector hi ha tres coves, però s'hauria de comprovar.

1. Asensio,A.; Valdepeñas,P.(1993).-”Las cavidades de la Mola de Montmany y alrededores”. Passamà (1):5-26. GIRES. Sant Esteve de Sesrovires.
2. Rubinat Aumedes, Francesc.(2004).-”Catàleg Espeleològic del massís de l'Ordal” EspeleoSie (monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.
3. Rubinat, Francesc; Pallarès-Personat, Joan.(1984).-”Catàleg Espeleològic del Massís de Garraf - Unitat Septentrional - Sector 14”. GOURS (10):61-73. GEFOMA. Barcelona.

• Revisió de coordenades i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 13-4-2021. Dades: Pere Cantons i Jordi Perera