Cova del Centenari
Interessant cavitat de 66 m. de recorregut a Castelldefels
La
boca té 2,5 metres d'alt per 2,3 d'ample i dóna pas a una àmplia
galeria, gairebé horitzontal i en direcció N. Al seu final hi ha unes escales
d'obra que, tot girant cap a l'E, condueixen a la zona inundada (cota – 2,6 m. ). En aquest punt es troben instal·lades unes
bombes d'extracció d'aigua, tot passant entre canonades i una plataforma d'obra
s'arriba a un estret pas que permet accedir a una finestra penjada a 6 metres per sobre del primer llac. Aquest és la base d'un
pou fusoidal d'uns 20 metres d'alçada i 7 de diàmetre. Cap al N es troba una sala
de dimensions més reduïdes per la qual es pot ascendir uns metres per unes
xemeneies. A l'extrem S de la sala gran es localitza un pas sifonant que dóna
pas a una altra sala adjacent.
La
cavitat transcorre al llarg d'una falla de direcció NE i la seva conjugada de
direcció SO, tallant materials juràsics (calcàries dolomititzades).
- Tipo: Cova
- Municipi: Castelldefels
- Comarca: Baix Llobregat
- Unitat: Garraf, el
- Recorregut: 66 metres
- Desnivell: 5 metres
- Granunitat: Serralada Litoral
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2012-11-17 12:42:56
Situació
Sortint
de la població de Castelldefels per la C-245, un cop passada la “rotonda” que
hi ha a l'alçada de la pedrera de Can Aymerich, es veu a la dreta la Torre Barona i l'Hotel Rey Don Jaime. El primer carrer que es
troba a la dreta (c/ Raconada) puja a l'hotel, però als pocs metres del seu
inici, surt un ramal a la dreta que no té sortida. Al final d'aquest carreró, a
l'altra banda d'una paret d'obra que impedeix el pas, es troba la cova i al peu
de l'escarpat S on s'alça la Torre Barona.
Història
La
cova del Centenari fou descoberta espeleològicament, de forma accidental, el
dia 6 d'octubre del 1996 pels membres de la UME de Gavà, Marc Albaigés i Miquel Benito.
És
obvi que la cavitat era coneguda i aprofitats els seus recursos hídrics, però
no s'ha pogut esbrinar si d'antic era coneguda amb algún nom concret, ja que als
catàlegs antics de la zona no hi figura cap cavitat que pugui donar la més
mínima pista. Sembla que alguna gent l'anomenava com “la Mina”.
Topos
Media
Biblio
- Cano, Raul (1997).- “Estado de la contaminación hídrica en el SE. del macizo de Garraf” Subterránea (8): 37-39. Federación Española de Espeleología. Barcelona.
- Blog de l'Espeleo Grup de la UME.