Cova del Bram

La cavitat s'obre a l'exterior per dues boques separades uns 2 metres entre elles. Entrant per la de la dreta, la més gran, ens trobem amb una única galeria rectilínia amb el terra totalment ocupat per grans blocs que es pot baixar fàcilment fins al fons. Ja des de l'entrada es veu el fons de la cova. L'alçada és considerable (13 metres), amb una amplada constant d'uns 2 metres. A la cota -4 , sota els blocs de l'entrada, es troba una saleta.

Del km 8,150 de la carretera BV-2122 (entre Torrelles de Foix i Pontons) surt una pista que porta a la casa de colònies de Penyafort (antic Molí de Baix). Seguirem aquesta pista durant 850 metres fins una corba molt tancada on deixarem el cotxe. Hem de continuar a peu per un caminet que surt del costat esquerre de la carretera en forta pujada que aviat ens porta a la cavitat.

De ben segur que era coneguda des de fa molt de temps per la gent de la contrada. La primera notícia que tenim és la que aporten membres de la SIE – CEA que l'exploren la Setmana Santa del 1972, encara que la topografia havia restat inèdita fins ara. Aleshores ja li deien Cova del Bram.
Virella (1978) simplement l'esmenta com Cova d'en Braun i més tard Aymamí (1985) continua donant-li aquest nom i afegeix el sinònim de Cova de Penyafort.
Realment no sabem si el seu nom deriva del crit d'algun animal o del d'un fort corrent d'aigua (bram), el que no sembla massa probable és que vingui d'alguna persona coneguda amb el nom d'aquesta marca d'electrodomèstics (Braun).

1. Aymamí, G. (1985).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès (5ª nota)”. Excursionisme (125): 24-26. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Virella, J. (1978).- “Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques”. Miscel·lània Penedesenca (1): 241-269. Institut d'Estudis Penedesencs.

• Actualització de les dades, coordenades i fotografies extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 5 desembre 2013. Original fitxa per: J.Ferreres, J. de Valles (EC Gràcia); J. Cuenca (GE Badalona)

• Topografia inèdita (1972) facilitada per Antoni Ferro (SIE – CEA)