Cova del Bon Jaumet

La boca té uns 2 m d'alçada per 2,5 d'amplada que, per un petit graó, dona accés a una àmplia cambra d'uns 8 m de longitud, 3 m d'amplada i gairebé 3 més d'alçada. Al seu fons s'obren dos conductes, un de reduïdes dimensions que queda tancat tot seguit i un altre, que és la continuació de la zona d'entrada, però que va minvant considerablement i progressiva les seves dimensions, tant d'alçada com com d'amplada i que es pot seguir durant uns 7 m fins que es fa tan estret que impossibilita la progressió.
A l'exterior, a pocs metres de la boca, hi ha un conducte de sostre molt baix, amb el pis ple de sediments molt fins i que a poc més d'un metre ja no es pot avançar.

S'accedeix per la carretera que va de Guardiola de Font-rubí a Font-rubí (BP-2126). Un cop passada la Rubiola trobarem una pista a la dreta que es dirigeix al maset de les Pereres i segueix en direcció a Mediona. Cal fer la mateixa aproximació que faríem per anar a les coves de Sant Anna, però cal seguir la pista una mica més enllà i a la primera cruïlla girar a l'esquerra, tot tornant enrere per la pista que porta al mas enrunat de les Clivilleres. Bastant abans d'arribar, per damunt de les Roques Roges (hi ha una pedra amb una pintada) cal començar a baixar, sense camí, uns 15 m de desnivell pel mig d'un espès bosc de pi jove.
L'aproximació també es pot fer des de Mediona, accedint des de la urbanització de Can Verdeguer s'arriba a la mateixa pista, des del sentit contrari i el seu estat és millor.

La cova ha de ser coneguda i excavada des de fa molts anys, possiblement dels anys 1940's. Eduard Ripoll fa una breu cita al capítol d'arqueologia del “Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona”, editat pel Club Muntanyenc Barcelonès el 1961 i la inclou dins del grup de cavitats amb restes del neolític. No sabem quan fou redescoberta per arqueòlegs que, per desconeixement la van anomenar Cova “X” i encara és citada amb un tercer nom: Cova de les Penyes Roges de Clivilleres (veure: invarque.gencat).
El 1985 va ser excavada per membres de l'AECC de Mediona i també s'han detectat excavacions de furtius.

1. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports a la natura. 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.

• Dades actuals, topo2020 i fotografies, extretes del web: espeleodijous.cat . Apunt del 16-3-2020 Dades: Pere Cantons i Jordi Perera.