Tres boques donen accés a la sala d'entrada de la cova, dues en forma de cova i la tercera com avenc, ja que es troba al sostre d'aquesta sala. Des de la sala d'entrada si seguim en direcció E, una curta rampa ens porta a una nova sala situada a un nivell inferior i amb força formació parietal encara que el seu estat de conservació deixa molt que desitjar; cap al SE de la sala trobem una curta galeria que acaba als pocs metres. Per la banda N de la sala i darrere unes colades, trobem un pouet que ens porta a un petit nivell inferior. Retornant a la sala d'entrada, pel costat O, podem accedir per dos punts diferents a un ampli conducte, encara que de poca alçada, d'uns 20 metres de recorregut, al final d'aquest es fa més estret i gira cap el N, donant accés a una petita sala on finalitza. Situats de nou a la sala d'entrada, si seguim cap el N, seguirem una galeria de sostre baix que de seguida gira a l'esquerra i tot seguit a la dreta, on trobem dos ressalts i abundants concrecions força malmeses a la banda esquerra, el sòl en suau pendent ens porta fins una sala, per la banda dreta d'aquesta accedim a un altre espai d'on per la seva part NE surt un estret conducte que finalitza als pocs metres. La cova té un recorregut aproximat de 225 metres i el desnivell aproximat estaria situat al voltant dels -10 metres.
Des del quilòmetre 7,5 de la carretera BP-2126 entre Guardiola de Font-rubí i l'Avellà, agafarem a la dreta una pista en direcció al Mas de Pereres, un cop passat el Mas, seguirem fins arribar al torrent de Valldellós on deixarem el vehicle. Agafarem el camí que remunta paral·lel al torrent, al final de la pujada trobarem un camí a l'esquerra que obviarem, seguirem el camí que segueix pla i paral·lel al torrent, fins trobar una nova desviació a l'esquerra que seguirem; aquest camí remunta pel costat del torrent fins arribar pràcticament a la capçalera, llavors travessa el torrent i torna per l'altre vessant fins arribar a una cruïlla, en aquest punt trobem a la banda del torrent un corriol que en pocs metres ens durà fins la cova.
Coneguda
des de temps immemorials per la gent de la contrada i de la que
s'explicaven moltes llegendes.
Esmentada
per Font i Sagué en el seu Catàleg
(1897) dona unes breus referències d'altres informadors. Malgrat
haver tingut la intenció de visitar-la al final de la seva campanya
al Priorat, Muntanyes de Prades i Alt Penedès (estiu del 1899), el
cansament d'aquells dies va fer-li ajornar la visita per a més
endavant, però mai va arribar a visitar-la.
La
primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i
Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907 (era la
seva segona experiència sota terra). La seva visita va ser
relativament superficial, tot calculant uns 60 metres de recorregut i
publicant un primer croquis molt esquemàtic. També va fer unes
primeres cates a la sala d'entrada, sense obtenir cap resultat.
Molts
anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també
va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques que van donar
bons resultats trobant-se restes del neolític i eneolític.
El
1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques
biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el
1950.
El
febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE – UEC fan una
exploració detallada i, entre d'altes resultats, confeccionen una
nova topografia més completa que la de Faura.
No
és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan
una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen una
topografia clara i completa de la cavitat.
Copyright © Espeleoworld 2022.