Cova del Blai

La boca es troba voltada per un bastiment d'obra que en altra temps allotjaria una porta. S'inicia per una galeria en fort pendent, en la que amb lloses de pedra s'han fet uns graons al sòl i que després d'uns 20 metres de recorregut arriba a una cambra de regulars dimensions. A l'O segueix un passadís que, després de superar algun pas estret, comunica dues saletes de poca alçada i farcides de formacions litogèniques. En aquest mateix passadís existeix un petit pòrtic que desemboca en la sala de majors dimensions de la cavitat. En el tram més septentrional d'ella existeix una zona de blocs a nivell del terra, cimentats en part per la litogènesi i que permet el pas entre ells, a uns petits conductes verticals, alguns d'ells intercomunicats. En l'extrem oposat d'aquesta sala s'origina una galeria ascendent, subdividida per un enorme caos de blocs i que en el seu tram superior comunica amb la galeria d'entrada, a pocs metres de la boca.
Cavitat originada a favor del plans d'estratificació que presenten un fort cabussament cap al NO. Els diferents sistemes de diàclasis van permetre l'absorció de les aigües que, van excavar una primitiva cavitat constituïda molt possiblement per una única cambra, afectada posteriorment per un important procés clàstic que la va subdividir i sobreposant-se posteriorment una important fase quimiolitogènica que va modelar l'actual aspecte de la cova.

Al NE del poble de Pratdip surt l'antic camí (avui asfaltat) a Colldejou, el qual cal seguir fins arribar al Coll del Guix. Des d'aquí, a la dreta, surt una pista en estat prou acceptable (millor un TT), es creua un bosc i després d'una suau baixada hi ha una bifurcació. Cap a l'esquerra es va al Pla de l'Avenc, cal seguir recte fins el següent desviament. Per la dreta cal seguir la pista fins a veure una fita a la dreta i, en aquest punt, a l'esquerra surt un corriol que en uns 10 metres ens porta a la boca de la cavitat. A la pista, una mica més endavant, hi ha un espai per aparcar els vehicles.

Cavitat coneguda a la zona des de temps immemorial. Puig y Larraz (1896) fa esment d'un “Avench de Pratdip”, tot prenent les dades d'un informe sobre terratrèmols (Bayo, 1845). Per la breu descripció que fa entenem que no es refereix a l'avenc de Pratdip (Avenc del Pla), si no a la cova del mateix nom.
La primera exploració d'interès espeleològic que tenim notícia és la portada a terme el dia 12 de març del 1911 per membres de l'Agrupació Excursionista de Reus. En aquell temps, el propietari de la finca on es troba, Sr. Pellicer Domènech, de Reus, ja havia fet instal·lar una porta de fusta per protegir-la d'actes vandàlics, encara que aquesta mesura no va impedir que se'n produís un l'any 1915 (i molts altres posteriorment).
Reconeguda els primers anys dels 1930 pels biospeleòlegs F. Español i J. Vilarrubias i poc després, el 27 d'octubre del 1935, un nodrit grup de membres del Club Muntanyenc Barcelonès la visiten i N. Llopis fa un acurat treball.
Des d'un principi i durant molts anys s'havia catalogat com a Cova de Pratdip, però el 1917, S. Vilaseca l'anomena Cova del Mas Monet. Llopis, el 1935, ja diu que a Pratdip li diuen així, però a Llaberia li diuen d'en Xoles. Malgrat això, la gent de la zona li diu cova del Blai i així consta al mapa de l'ICC. Per acabar-ho d'embolicar algú li diu: Cova del Blai d'en Xoles.

1. Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

2. Llopis Lladó, N. (1935).- “ Els fenòmens càrstics de la Muntanya Blanca de Pratdip” Sota Terra (II): 91-101. Club Muntanyenc Barcelonès.

3. Miñarro, JM.; Lázaro, P. (1977).- “Breves notas descriptivas sobre algunas cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).” EspeleoSie (20): 45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.

4. Montserrat, A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat”. Espeleòleg (28): 489-530. ERE del CEC. Barcelona.

· Coordenades, fotografies i dades de situació actualitzades i facilitades per Alfred Montserrat (ERE del CEC).