Cova de Valldecerves

Entrem a la cova per una boca de 4,5 metres d'alçada per 8 d'amplada. De seguida ens trobem un ressalt d'1 metre que ens porta a una sala en suau pendent descendent i 6 metres d'alçada mitja. Als 8 metres de recorregut el terra remunta fins a finalitzar la cova 6 metres més endavant.
A l'esquerra del punt més baix de la sala hi ha una gatera que dóna a una petita galeria de 5 metres de recorregut que s'inicia per un pas estret.

Del km 44 de la carretera C-37, entre Igualada i Querol, surt una pista que porta a la masia de Valldecerves. Desprès de recórrer un 700 metres, i 100 metres abans d'arribar a l'esmentada masia trobem una cruïlla de pistes on deixarem el cotxe. Seguirem 100 metres en direcció E fins arribar al llit del clot de la Cova.
Seguirem per un caminet paral·lel al llit i que en 300 metres ens porta directament a la cova, situada a uns 5 metres per sobre del llit de la riera.

Coneguda de temps immemorials. Al butlletí nº 14 (1894) del Centre Excursionista de Catalunya mossèn Joan Segura (Santa Coloma de Queralt) publica una breu nota en que comunica que, junt amb el seu nebot, Mn. Esteve Puig, han localitzat una cova al terme de Miralles que té interès arqueològic i que es troba prop de Françola (Fransola en aquells temps). En el següent butlletí, nº 15 del mateix any, ja publica un article més extens on dóna més detall de les excavacions i anomena la cova de Valldecerves (Vall de Serbes).
G. Puig y Larraz, en el seu Cavernas y Simas de España (1896) dóna compte de la primera nota de Mn. Segura i cataloga la Cova de Fransola, obviant la segona. Font i Sagué, en el seu Catàlech (1897) repeteix les dades de Puig y Larraz, però també cita la Cova de Valldeserbes amb el nº 196 i tant sols diu que es troba prop d'Esblada (Queralt) ?. Per sempre més la suposada Cova de Fransola ha restat una incògnita, encara que certament, el mas de Françola es troba al terme de Santa Maria de Miralles, però prou lluny de Valldecerves i una mica més a prop de la Cova de Mas Vilar, que alguns arqueòlegs confonen amb la de Valldecerves.
Així doncs, després dels treballs de Mn. Joan Segura i companys el setembre del 1894, s'han anat succeint diferents campanyes d'excavació a la cova, però ha passat pràcticament desapercebuda per als espeleòlegs. El 1986 es topografiada per membres del GREV (Vilanova i la Geltrú) i el 2014 les dades són actualitzades per membres de l'EC de Gràcia i del GE Badalona.

1. Conesa, X.; Jansà, J.M.; Mormeneo, Ll. (1991).- "Cova de Valldeserves" Ancosa 21(1991): 14-15
2. Segura, J. (1894).- "Cova prehistòrica de la Vall de Serves" Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (15): 261-264. Barcelona

• Actualització de dades, topografies i fotografies extretes del blog: cavitats de catalunya.blogspot (de J. de Valles), apunt del 13-10-2014. Original fitxa: J. Cuenca, F.X. Samarra (GE Badalona) i J. de Valles (EC Gràcia)