Cova de 50 m de recorregut al torrent de Fornàs (Aristot, el Pont de Bar)
La
cavitat està formada per una gran sala de 12X15 metres, al final de
la qual existeix una petita galeria que, amb fort pendent, arriba a
la cota de -20 metres de profunditat. A un extrem de la sala s'obre
una altra galeria de curtes dimensions amb abundants processos
litogènics; per arribar-hi cal superar tres metres de paret.
Tipo: Cova
Municipi: Pont de Bar, El
Comarca: Alt Urgell
Unitat: Alt Segre
Recorregut: 50 metres
Desnivell: 20 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2021-09-05 05:07:53
Situació
Carregant mapa...
Situats
a l’estació d'esquí nòrdic d’Arànser, seguirem per la pista
que va als Estanys de la Pera fins al refugi de Prat Miró.
Arribats al refugi, trenquem a l'esquerra i seguim fins al Coll
de Dalt. Deixem la pista principal i agafem una pista secundària
a l'esquerra fins al Coll de Queralt. Un cop aquí, seguim la pista
de la dreta tot baixant fins travessar el torrent que baixa de la
Font d'Aristot (anomenat de Fornàs en alguns mapes). Abans
d’arribar al torrent de la Moixeronera aparquem el vehicle allà on
puguem. Coordenades UTM ETRS89 del punt de la pista on cal començar
a baixar: X: 386010; Y: 4695761; Z: 1922 m.
Hi
ha una fita que marca la línia de descens. Ens dirigim recte, cap al
fons del torrent d'Aristot, fins a trobar un pi monumental caigut, un
corriol hi passa per sota. A partir d'aquí s'han deixat fites. Vint
metres més avall del pi cal girar 90º a l'esquerra i pocs metres
més endavant ja trobem la cavitat que és sota un esperó de roca
herbós.
Història
La primera referència coneguda
d'aquesta cavitat és de l'exploració realitzada el 1966 per l'ERE
del CEC. Aquests retornen el 1968 en que realitzen la topografia.
Aquell mateix any també és explorada i topografiada per Pere
Busquets (q.e.p.r.), de l'ACE Mataró.
Durant més de 50 anys no s'havia
tingut cap més notícia de la cavitat, malgrat que segons sembla sí
havia estat visitada per alguns excursionistes, però no hi havia
cap constància escrita.
Després de diferents intents
frustrats de localitzar-la per part de membres del grup de
l'espeleodijous, finalment el juliol de 2021 la troben i unes
setmanes més tard la visiten i la georeferencien correctament.
Toponímia: No queda massa clar que
el topònim Santufa sigui del tot correcte. Segons ens comenta
el company Dani Ferrer (ERE-CEC) hi ha gent de la zona que li diuen
Cova de Tufa.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs,
J. ;Miñarro, J.M.;Talavera, F.(1978).-”l'Alt Urgell i la
Cerdanya”. Catàleg
Espeleològic de Catalunya
(vol.1):48-49. Ed. Políglota. Barcelona.