Cova de Santa Agnès

La zona més oriental de la cavitat, la primera a la que s'accedeix des del camí, és una balma d'uns 10 metres de fons i una secció de 5 x 2 metres, estructurada en un estrat molt argilós.
Seguint cap a ponent, es passa per un curt corredor de 5 metres i una secció d'1 x 1 metres que porta al vestíbul de la cavitat principal, la qual presenta uns 30 metres de recorregut i una secció mitja de 7 per 1 metres; el sòl es presenta ocupat per una successió de gours escalonats i normalment plens d'aigua, bifurcant-se en el tram final seguint dues diàclasis generatrius. Als 12 metres de l'entrada ens trobem davant un laminador, per la part dreta, que es desenvolupa per espai d'uns 30 metres més, el sòl és cobert per sediments argilosos que acaben curullant el conducte.
De nou en el vestíbul principal, en l'extrem O, un estret conducte amb secció mitja de 0,5 x 0,5 metres i un recorregut de 18 metres ens porta a l'altra banda del cingle.

Des de la Mola de Sant Llorenç del Munt cal prendre el camí cap al Morral del Drac, per tot seguit continuar avall per la Canal de Santa Agnès fins arribar a les runes de l'antiga ermita de Santa Agnès, dins la qual es troba la cavitat.

Coneguda des de temps immemorials i esmentada a tots els catàlegs i guies excursionistes de la muntanya de Sant Llorenç.
Aprofitada en part per construir l'ermita de Santa Agnès, que consta com a mínim des del 1341 i que fou lloc d'oració i recolliment fins ben entrat el segle XVIII i abandonada definitivament durant la Guerra del Francès (1808).

GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.