Cova de Sant Miquel
Característiques
- Tipus: Cova
- Municipi: Sant Julià de Vilatorta
- Comarca: Osona
- Unitat: Plana de Vic, la
- Recorregut: 129 metres
- Desnivell: 7 metres
- Gran unitat: Depressió Central
- Litologia: Gresos
- Última revisió: 2014-09-21
Situació
A la carretera BV-5202 de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons, en arribar al punt quilomètric 3,350 seguirem una pista a l'esquerra, que en uns 500 metres ens portarà fins la masia del Gili. Tot just passar la masia, la pista fa un fort revolt a la dreta per dirigir-se a l'antiga pallera, actualment rehabilitat com habitatge. Just en el revolt, surt un sender que passa per darrera d'aquest edifici i es dirigeix cap el NE, després de recórrer uns 210 metres, a la dreta del sender trobarem un corriol marcat amb fites que en uns 60 metres ens portaran fins la cavitat.
Carregant mapa...
Una estreta boca oberta al terra entre dos blocs de gres, i després del petit ressalt de l'entrada, accedim a una galeria de direcció N-S que de seguida augmenta de dimensions fins arribar a una intersecció de diàclasis, punt on es troba la zona més amplia de la cavitat, seguint en direcció O, la galeria fineix als pocs metres, mentre que seguint en direcció E, als pocs metres trobem una nova intersecció de diàclasis, trobant una galeria que segueix paral·lela a la de l'entrada, seguint cap a l'E, trobarem una altra galeria que segueix paral·lela a les dues anteriors.
Història
La boca de la cavitat la varen trobar en José Castell, Josefa Rius, Enrique Mola i José Rojas del Club Excursionista de Gràcia, el 25 de setembre de 1960, uns dies després hi tornen de nou per desobstruir l'entrada, essent necessari treure uns 3 metres cúbics de terra per poder passar. En un principi aquests la denominen cova del Gili, però degut a que la cova es trobà pels voltants de la festivitat de Sant miquel, aquesta fou la denominació que predominà a la zona. A meitat de la dècada dels seixanta, un vigatà anomenat Eduard Clos redescobreix aquesta cova, així com altres cavitat de la zona. El 1970 membres de la SIE del CE Àliga realitzen l'exploració i topografia d'aquesta cavitat, així com la d'altres de la zona. L'hivern de 1984, els arqueòlegs J. Castany i LL. Guerrero realitzant excavacions hi troben unes restes arqueològiques, aquests eren sabedors del nom de la cavitat, però quan publiquen el corresponent treball, passen a denominar-la com a cova del Gegant, en dita publicació, hi trobem a la pàgina 331 un peu de pàgina, on expliquen l'estranya teoria que utilitzen per acabar denominant aquesta cavitat amb el nom erroni de cova del Gegant.
Topogràfics
Fotos
Comentaris dels usuaris (0)
Encara no hi ha comentaris.
Sigues el primer en compartir la teva experiència!
Exploracions registrades (0)
Encara no hi ha exploracions registrades.
Registra la teva visita a aquesta cova!
Bibliografia
Borràs, J; Miñarro, JM; Talavera, F. (1980).-”el baix empordà, el gironès,la selva, l'osona, el callès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (6):1-292. Ed Plíglota. Barcelona. Bosch, M.(1964).-”Noticiario Espeleológico”. Geo y Bio Karst (2):27. Castany i Llussà, Josep; Guerrero i Sala, Lluís.(1985).-”La cova del Gegant de Vilalleons, una necròpolis prehistòrica a Osona”. Ausa (XI/112-113/1985):329-344. Patronat d'Estudis Ausonencs. Cepero González, Virginia.(2014).-”Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Julià de Vilatorta”. Memòria Tècnica pp:1-58. Diputació de Barcelona, Àrea de coneixement i noves tecnologies. Faura i Sans, M.(1909).-”Recull Espeleològic de Catalunya”. Sota Terra (1):1-26. CM Barcelonès. Ferro, A.(1970).-”Sobre un reconocimiento espeleológico en Vilalleons (Barcelona)”. EspeleoSie (7):14-27. SIE-CE Àliga. Mercader i Saavedra, Ignasi. (2001).-”Aproximació a la toponimia de Vilalleons”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (51):83-98. Rojas, J.(1961).-”Descubrimientos espeleológicos en Vic”. Circular CE Gràcia (febrer-març):27-28. CE Gràcia. Localització de les cavitats, Núria i Arnau de la masia del Gili.