Cova de Sant Llorenç

Per una boca superior es penetra lateralment a una galeria de 7 metres d'amplada, descendent i obturada per espeleotemes i argiles de descalcificació. Al bell mig de la galeria hi ha un conjunt estalagmític força degradat. Al punt més baix, també hi ha una boca lateral que surt a l'exterior i just per sota d'ella s'ha fet un buidat important de material dels sòl (uns quants metres cúbics), que sembla relativament recent (estiu 2015 o 2014).

Al NE de Sitges, s'ha de passar pel túnel que supera l'autopista (Túnel de Quintmar) i situar-se al carreró del Nord, a la part alta de la urbanització Quintmar. D'aquí seguir una pista que al poc es converteix en corriol ben marcat. De primer resseguint el llom i al poc cap al fondo del Coscó. En ajuntar-se amb el viarany que puja pel fondo esmentat, seguir uns pocs metres i es fa visible la boca.

Coneguda des de temps immemorials. Faura i Sans ja la inclou, sense donar cap dada, al seu Recull (1909). Ha estat objecte de treballs arqueològics des del 1919 i s'han trobat restes des del neolític fins a l'època romana.

1. AA (1968).- “Cova de Sant Llorenç”. Soterrània (1): 19-20. GET – AE Talaia. Vilanova i la Geltrú.

2. Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. III . 207 pp. Barcelona.

• Actualització de dades, coordenades i fotografies facilitades per Martí Romero (ERE - CEC)