Cova de Rus

El camí d’accés ens deixa a les boques occidentals. Son tres boques, una a tocar de l’altra. A l’altre extrem de la cavitat hi trobem les boques orientals, que són 3 boques més, també a tocar unes de les altres, aquestes, en quedar penjades no són accessibles des de l’exterior. Totes les 6 boques donen pas a un ressalt per poder accedir a l’interior de la cavitat. Si numerem les boques d’occident a orient de l’1 al 6, resulta que: La boca-1 és molt estreta. La boca-3 és la que hem utilitzat per accedir, en ser la més còmoda, tot i que dóna pas a un pou de 5 metres. La boca-4 és la situada a la cota més elevada, per la qual cosa és la que defineix la cota zero de la cavitat. Entrant per la boca-3, ben aviat ens aboquem a un pou de 5 metres que ens deixa al fons de la galeria principal. Des del peu de pou ja veiem la llum que entra per les boques orientals. La galeria principal és una diàclasi vertical amb una amplada de 2 metres de mitjana. La galeria queda parcialment obstruïda per acumulacions de blocs que arriben a formar passadissos entre ells. En el sector central podem davallar entre blocs fins assolir la cota més baixa a -15 metres de fondària. Arribats al sector oriental de la galeria principal, ens situem sota les boques orientals, que veiem uns metres damunt els nostres caps. La cavitat te tota la pinta de ser una cavitat tectònica, estructurada al llarg d’una diàclasi principal de la que parteixen algunes diàclasis secundàries.