Cova de Rus
Cavitat amb 6 boques i 63 metres de recorregut a Castellar de n'Hug.
El
camí d’accés ens deixa a les boques occidentals. Son tres boques,
una a tocar de l’altra. A l’altre extrem de la cavitat hi trobem
les boques orientals, que són 3 boques més, també a tocar unes de
les altres, aquestes, en quedar penjades no són accessibles des de
l’exterior.
Totes
les 6 boques donen pas a un ressalt per poder accedir a l’interior
de la cavitat. Si numerem les boques d’occident a orient de l’1
al 6, resulta que:
La boca-1 és molt estreta.
La boca-3 és la que hem utilitzat per accedir, en ser la més còmoda, tot i que dóna pas a un pou de 5 metres.
La boca-4 és la situada a la cota més elevada, per la qual cosa és la que defineix la cota zero de la cavitat.
Entrant per la boca-3, ben aviat ens aboquem a un pou de 5 metres que ens deixa al fons de la galeria principal. Des del peu de pou ja veiem la llum que entra per les boques orientals.
La galeria principal és una diàclasi vertical amb una amplada de 2 metres de mitjana. La galeria queda parcialment obstruïda per acumulacions de blocs que arriben a formar passadissos entre ells. En el sector central podem davallar entre blocs fins assolir la cota més baixa a -15 metres de fondària.
Arribats al sector oriental de la galeria principal, ens situem sota les boques orientals, que veiem uns metres damunt els nostres caps.
La cavitat te tota la pinta de ser una cavitat tectònica, estructurada al llarg d’una diàclasi principal de la que parteixen algunes diàclasis secundàries.
- Tipo: Cova
- Municipi: Castellar de n'Hug
- Comarca: Berguedà
- Unitat: Alt Llobregat
- Recorregut: 63 metres
- Desnivell: 15 metres
- Granunitat: Pirineu Axial
- Litologia: Calcàries
- Bio:
- Última revisió: 2017-08-27 17:07:10
Situació
A
la part més baixa del conjunt de cingleres anomenades roques de Rus,
situades al vessant meridional del tossal de Rus (2118 m). Dins del
parc natural del Cadí-Moixeró.
Per
arribar-hi, des de la Pobla de Lillet prendrem la carretera de
Castellar de n’Hug. Després d'uns 3 quilòmetres, la deixarem per
agafar el trencall que mena al Clot del Moro, on hi ha el Museu del
Ciment. Des de l’extrem occidental, just en un fort revolt, surt una
pista força costeruda que en cosa de 6 quilòmetres ens deixarà al
collet de la Casa Nova, després d’haver passat pel refugi d’Erols.
Deixem el vehicle al collet (una cadena ens impedeix seguir) i
continuem per la pista de l’esquerra, que mena a la bassa de Rus,
on finalitza. Des d'aquí, ja gairebé sense camí, anirem a buscar
la part baixa de les cingleres i roquissars que tenim al NE. L’últim
tram el farem a través de bosc tancat, fins localitzar un pujador
que ens deixa a les boques occidentals de la cavitat.
Història
La
cova apareix citada al Catàleg Espeleològic de Catalunya, de Jordi
de Valles (Volum-3, any 2009), tot indicant que no es disposen de
dades. L’existència de la cavitat va ser comunicada anys enrere
per Roger Fontquerni, tècnic del parc natural del cadí-Moixeró,
que facilità una llista de cavitats situades dintre del parc, entre
les que figurava la cova de Rus, desconeguda per als espeleòlegs.
Tot i així, no serà fins el dia 6 de juny de 2017 quan Ferran
Cardona i Carme Bañoles es decideixen a anar a buscar-la; aquests
localitzen la cavitat però no la poden explorar ja que la boca dóna
pas a un pou i no havien previst portar material. Un mes després, el
dia 5 de juliol, un equip format per Ferran Cardona, Josep Cuenca,
Hilari Moreno i Jaume Ferreres s’arriben a la cavitat, l’exploren
i la topografien. Malgrat ser desconeguda pels espeleòlegs, la cova
sembla ser que ha servit d’amagatall a emboscats o contrabandistes
(molt habituals temps enrere en aquestes contrades). Si més no, això
es desprèn del fet que es van trobar dins de la cavitat un seient, a
manera de petit banc, construït de manera precària amb un tauló i
uns troncs que fan de potes (veure foto), com també dues petites
ampolletes de vidre que probablement contenien medicaments.
Topos
Media
Biblio
- Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3): 1-380. EC Gràcia/FCE.
- Dades de Ferran Cardona, Josep Cuenca, Hilari Moreno i Jaume Ferreres, GEB i ECG, extretes del web de Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat), post del dia 17-07-2017.