Cova de Rus

El camí d’accés ens deixa a les boques occidentals. Son tres boques, una a tocar de l’altra. A l’altre extrem de la cavitat hi trobem les boques orientals, que són 3 boques més, també a tocar unes de les altres, aquestes, en quedar penjades no són accessibles des de l’exterior.
Totes les 6 boques donen pas a un ressalt per poder accedir a l’interior de la cavitat. Si numerem les boques d’occident a orient de l’1 al 6, resulta que:

• 
  La boca-1 és molt estreta.
• 
  La boca-3 és la que hem utilitzat per accedir, en ser la més còmoda, tot i que dóna pas a un pou de 5 metres.
• 
  La boca-4 és la situada a la cota més elevada, per la qual cosa és la que defineix la cota zero de la cavitat.
  

Entrant per la boca-3, ben aviat ens aboquem a un pou de 5 metres que ens deixa al fons de la galeria principal. Des del peu de pou ja veiem la llum que entra per les boques orientals.
La galeria principal és una diàclasi vertical amb una amplada de 2 metres de mitjana. La galeria queda parcialment obstruïda per acumulacions de blocs que arriben a formar passadissos entre ells. En el sector central podem davallar entre blocs fins assolir la cota més baixa a -15 metres de fondària.
Arribats al sector oriental de la galeria principal, ens situem sota les boques orientals, que veiem uns metres damunt els nostres caps.
La cavitat te tota la pinta de ser una cavitat tectònica, estructurada al llarg d’una diàclasi principal de la que parteixen algunes diàclasis secundàries. 

A la part més baixa del conjunt de cingleres anomenades roques de Rus, situades al vessant meridional del tossal de Rus (2118 m). Dins del parc natural del Cadí-Moixeró.
Per arribar-hi, des de la Pobla de Lillet prendrem la carretera de Castellar de n’Hug. Després d'uns 3 quilòmetres, la deixarem per agafar el trencall que mena al Clot del Moro, on hi ha el Museu del Ciment. Des de l’extrem occidental, just en un fort revolt, surt una pista força costeruda que en cosa de 6 quilòmetres ens deixarà al collet de la Casa Nova, després d’haver passat pel refugi d’Erols. Deixem el vehicle al collet (una cadena ens impedeix seguir) i continuem per la pista de l’esquerra, que mena a la bassa de Rus, on finalitza. Des d'aquí, ja gairebé sense camí, anirem a buscar la part baixa de les cingleres i roquissars que tenim al NE. L’últim tram el farem a través de bosc tancat, fins localitzar un pujador que ens deixa a les boques occidentals de la cavitat. 

La cova apareix citada al Catàleg Espeleològic de Catalunya, de Jordi de Valles (Volum-3, any 2009), tot indicant que no es disposen de dades. L’existència de la cavitat va ser comunicada anys enrere per Roger Fontquerni, tècnic del parc natural del cadí-Moixeró, que facilità una llista de cavitats situades dintre del parc, entre les que figurava la cova de Rus, desconeguda per als espeleòlegs. Tot i així, no serà fins el dia 6 de juny de 2017 quan Ferran Cardona i Carme Bañoles es decideixen a anar a buscar-la; aquests localitzen la cavitat però no la poden explorar ja que la boca dóna pas a un pou i no havien previst portar material. Un mes després, el dia 5 de juliol, un equip format per Ferran Cardona, Josep Cuenca, Hilari Moreno i Jaume Ferreres s’arriben a la cavitat, l’exploren i la topografien. Malgrat ser desconeguda pels espeleòlegs, la cova sembla ser que ha servit d’amagatall a emboscats o contrabandistes (molt habituals temps enrere en aquestes contrades). Si més no, això es desprèn del fet que es van trobar dins de la cavitat un seient, a manera de petit banc, construït de manera precària amb un tauló i uns troncs que fan de potes (veure foto), com també dues petites ampolletes de vidre que probablement contenien medicaments. 

1. Valles, Jordi de.(2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3): 1-380. EC Gràcia/FCE.

• Dades de Ferran Cardona, Josep Cuenca, Hilari Moreno i Jaume Ferreres, GEB i ECG, extretes del web de Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat), post del dia 17-07-2017.