Cova de Rotgers R-1

Sector R-1. La boca s'obre a l'interior d'una dolina que s'ha format a la base d'un torrent. Es presenta com una gran porxada i amb pendent descendent des del seu inici. Les mesures del conducte van minvant progressivament  en el descens, fins a fer-se impenetrable en un estret laminador inundat. Tant sols a una dotzena de metres hi ha el final de l'extrem superior de R-2.

Des de Borredà se segueix la pista que porta a Sant Jaume de Frontanyà fins que creua el Torrent de Casadejús i es desvia cap a l'est. En aquest punt es pren una desviació a l'esquerra, que porta fins el collet de Cirera i, des d'aquí, passant per Can Cirera i l'ermita de la Mercè fins el Pujot i Sant Sadurní de Rotgers.  La boca R-1 es troba uns 30 metres al nord-est de la cruïlla que va a les runes del mas del Pujot, travessant el pla que forma el collet. Es tracta d'una gran dolina voltada de vegetació.

El 2 de març del 1969 Montserrat Ubach localitza el R-1 gràcies a les indicacions dels veïns de Borredà. S'inicia una llarga sèrie d'exploracions (fins a 15) que permeten l'ERE explorar i topografiar fins el darrer racó de la cavitat. L'1 de maig del 1969 es troben R-2 i R-3 i el 15 d'agost del mateix any s'aconsegueix unir ambdues cavitats. El 1977 membres del SIS del CE Terrassa realitzen una nova topografia atorgant-li 920 metres. El 1978 un equip de l'ERE inicia l'aixecament d'una nova topografia  que quedarà enllestida en cinc sessions compreses entre el 1980 i el 1984.

Inglès i Alcon, Antoni.(1991).- “La Cova de Rotgers: Una “clàssica” excavada en guixos”. Espeleòleg (39):38-42. ERE - CE Catalunya. Barcelona.