Cova de Roset

Gran i ampla balma, de sòl ascendent que acaba a uns 16 m de l'entrada. En aquest punt, la paret s'eleva uns 17 m fins arribar, mitjançant una escalada, en primer lloc per roca bona i al tram final en tosques, a una zona balmada on acaba tota possible continuació.

Anant per la pista que de Gisclareny porta a Gresolet, un cop passat el Coll de Bauma (abans en deien: Coll de la Balma) seguirem fins al segon revolt on deixarem el cotxe. En aquest punt prendrem un sender que, en fort pendent, ens deixa a l'alçada de la cova. Cal flanquejar fins a ella tot arribant per la seva part superior.

El primer accés conegut a la cova va ser portat a terme per Yolanda Asensio i Jordi Francès. En aquesta primera visita van observar que dalt al sostre s'intuïen uns forats, però calia escalar la paret per poder arribar.
En una segona visita, portada a terme per Benjamí Granyena, Lluís Calvet i Jordi Francès, van realitzar l'escalada del desplom i van poder comprovar que era un simple balmat que no portava enlloc.


Nota d'Espeleoíndex: Malgrat la seva visibilitat i dimensions, no tenim cap constància de la seva existència en els catàlegs espeleològics.
Ara resulta que tenim dues coves a Saldes amb el mateix nom: Roset, i que no estan gaire lluny l'una de l'altra. La primera d'elles va ser explorada per membres del GE Badalona el gener de 1983 i, com explicava el company Paco Miret anys després, en un divertit article aparegut al blog Espeleobloc (La Cova del Roset, o no – 23-5-2013), ells van trobar la cavitat casualment, tot fent una caminada per anar a prospeccionar la zona superior de la carena. Així que van optar per batejar la cova amb el topònim més proper que van trobar al mapa de l'Editorial Alpina. Cal dir però, que el topònim Roset només apareix als mapes de l'Alpina: les Costes del Roset, en canvi al mapa de l'ICGC tan sols posa: les Costes. De moment doncs, i fins que no es coneguin més dades al respecte, hauran de coexistir dues cavitats properes amb el mateix nom.

• Totes les dades, croquis i fotografies han estat facilitades per Jordi Francès. També apareix una breu ressenya al web: espeleodijous.cat