Espeleo World

Cova de Rocafesa

Cova de 400 metres de recorregut a Sant Martí de Llémena.


Presenta un recorregut laberíntic, amb gran quantitat de passos estrets i és totalment ocupada per blocs de totes les mides.
De l'entrada vers el costat occidental ofereix un conjunt de ressalts verticals i curtes galeries fins arribar a la profunditat de -19 metres, mentre que la zona oriental, el desplaçament és superior a la verticalitat, malgrat estar en aquesta part el punt de màxima profunditat respecte l'exterior.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Sant Martí de Llémena
  • Comarca: Gironès
  • Unitat: Rocacorba
  • Recorregut: 400 metres
  • Desnivell: 35 metres
  • Granunitat: Serralada Transversal
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-03-28 14:44:47

Situació


Sortint des de Sant Martí de Llémena, passem la riera del Llémena i ens dirigim cap a can Nerós, passant entre la casa i els corrals pugem per un camí que va en direcció SE. Quan ja estem a prop de la paret del cingle, trobem una pintada a una pedra que ens dirigeix cap a la cova de Rocafera, desplaçant-nos cap a la dreta.
Coordenades aproximades.

Història


A finals d'agost del 1909, Marià Faura va explorà per primer cop la cavitat, descobertes feia poc temps i de les que es deia que s'hi havien perdut dos nois de can Busó que feien de pastors, quan aquests es quedaren dins la cova sense llum.
Les ovelles tornaren al poble sense els pastors i la gent els buscaren infructuosament fins que al cap d'una setmana els trobaren, vius però en molt males condicions. Sembla ser que els nois per entrar a la cova, van deixar els esclops a la boca i aquest fet va permetre que els trobessin.
Faura va anar acompanyat per l'arquitecte Rafael Masó (autor dels plànols de la cavitat) i també per altres gironins: Joan Vinyes, Ramon Adroher, Albert Figa, Joan Nicolazzi i Joan Terré.
En el decurs de l'exploració van recollir diferents insectes, destacant una nova espècie identificada per Jeannel: Speonomus faurai.
Entre el 1972 i el 1975, el GIS de Girona, es dedica a explorar diverses cavitats d'aquesta zona, realitzant una nova topografia de la cavitat, encara que finalment nomes publiquen la poligonal de la cova.

Topos

topo Cova de Rocafesatopo Cova de Rocafesatopo Cova de Rocafesatopo Cova de Rocafesa

Media

foto Cova de Rocafesa

Biblio

  1. Aragonès, Enric (2010).- Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941). 106 pp. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
  2. Borrás,J.; Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona,el vallès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 6):1-292. ed. Políglota. Barcelona.
  3. Faura i Sans, M. (1911).- La espeleología de Cataluña. Quadern sisè de: Memorias de la Real Sociedad Española de Història Natural – 1910 (6ª): 425-592. Madrid.
  4. Mirambell Roqueta,E; Bosch Codola,J; Estiu Masferrer,R.(1975).-”Estudio espeleológico del sistema cárstico de Sant Martí de Llèmena” Revista de Girona (73):77-95. Diputació de Girona.