Cova de Punta Ferrosa

Gran boca de 16 x 6 metres, quatre dels quals sota el nivell del mar. A nivell aeri l'amplada es va reduint fins a restar tancada, però per sota l'aigua s'albira un ampli conducte. Una plataforma de roca al costat NO en facilita la visita.

S'ha de deixar el vehicle en el punt quilomètric 167,540 de la carretera C-31, on hi ha un lloc autoritzat. Seguir a peu en direcció a Sitges durant uns 200 metres per la part exterior de la carretera i començar a baixar cap a mar vers la Punta Ferrosa, clarament visible. La cavitat es troba a ponent de la punta i l'accés, complicat, cal finalitzar-lo per l'aigua.

Localitzada des del mar la primavera del 2015 i visitada el juny del 2016 per membres de l'ERE – CEC.
La seva situació coincideix amb la que, el juny del 1954, J. Montoriol en la seva recerca aèria de surgències de les costes del Garraf anomena surgència de Punta Ferrosa.
Sorprenentment la cova no havia estat citada enlloc.
Notes toponímiques: En unes classes de ciències socials, a Sitges, es va fer un llistat bastant complet de la toponímia de les costes del Garraf, citant, vora la Punta Ferrosa, la Cova d'en Suetes. Creiem que molt probablement es tracta de la mateixa cavitat.
La toponímia oficial anomena la punta on es troba la cova com la Ferrosa o Punta Ferrosa, d'on es deriva que ha d'ésser un lloc -i realment ho és- de roca fosca, amb aspecte rovellat que justificaria el nom. Malgrat això, hi ha estudiosos sitgetans que apunten altres possibilitats. Ignasi M. Muntaner, del Grup d'Estudis Sitgetans, en el seu treball La toponímia de Sitges, entre la semàntica i les anècdotes ens diu que el nom correcte podria ser farrosa, derivat de fragosa (lloc abrupte, de mal passar). Molt abans, un altre sitgetà , Llopis, al seu "Assaig Històrich sobre la Vila de Sitges" (1891) diu que el seu origen és de promontorium ferox (ferotge, per ser la punta més alta i sortida de les costes).

1. Montoriol, J. (1966).- “Las surgencias de les costas de Garraf”. III Cong. Intern. Espeleología. Viena. 1961.

• Dades inèdites aportades per Josep Maria Cervelló i Martí Romero (ERE-CEC)