Cova de Nerola

L'entrada actual es tancada per una reixa, després d'aquesta, per on s'accedeix està proveïda d'unes escales d'obra que ens permeten davallar un petit desnivell d'uns tres metres fins a situar-nos al peu d'una galeria rectilínia que segueix la direcció NO-SE de quasi 30 m de llargària i que progressivament va guanyant alçada fins que assoleix uns 7 o 8 m d'altura, mentre que el terra continua amb un suau pendent fins a un petit ressalt, gairebé cap al final, i que ens mena a dues petites cavitats semicirculars. Uns deu metres abans del final de la galeria, podem remuntar un petit desnivell per la nostra dreta, on conflueix un altra diàclasi que condueix per una estreta galeria, al peu de la qual hi ha dos estrets pous de 4 i 8 m de fondària que constitueixen el punt més baix de la cavitat. Més endavant, per l'esquerra, la galeria es comunica mitjançant conductes el·líptics amb les saletes finals de la galeria principal, mentre que si seguim remuntant linealment uns quatre metres, arribem al fons de la cavitat.
Situats un altre cop a l'inici, gairebé al costat de les escales hi trobem a la nostra esquerra un conducte el·líptic que ens comunica amb la sala principal amb unes dimensions de 18x3x10 m, que s'estructura sobre una diàclasi paral·lela a la de la galeria principal. A meitat de la sala, després d'un petit desnivell, hi trobem un segon pas que ens mena a una modesta sala final, on hi ha una bonica formació parietal coneguda com “la cascada” en forma de colada que si bé, com la resta de processos litogènics de la cavitat, ha sofert un cert vandalisme dels visitants, es troba en un millor estat, i és el punt que dona més personalitat a la cova. Al capdamunt d'aquesta formació, hi ha un petit conducte de difícil accés que ràpidament queda tancat.

Al límit septentrional de les muntanyes de Prades, a pocs metres del seu contacte amb la Depressió Central.
Anant per la carretera (T-700) de l'Espluga de Francolí a Vilanova de Prades, en arribar al quilòmetre 6,5 trobem una cruïlla on a l'esquerra hi ha la Creu de Nerola, enfront de la creu hi ha un camp de vinya i darrera d'aquest dos petits turons, la cavitat es troba en el vessant del de l'esquerra. Cal anar a buscar un camí que passa pel mig del camp de vinya, un cop travessada aquesta, el camí creua un petit torrent, seguirem pel camí durant uns 150 metres on observarem a l'esquerra uns afloraments de roca, els seguirem per la seva part superior que ens durant fins la cova.

Font i Sagué esmenta, en el seu Catàlech (1897), la Cova de Nerola o dels Assedegats, tot indicant que la cita és provinent de l'Interrogatori que havia fet el CEC l'any anterior, l'única dada que acompanya és que es troba vora la vila, referint-se a l'Espluga de Francolí (?).
Joan Ferraté en la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines (1918) torna a citar la Cova de Nerola, però per les dades que dóna es prou clar que es refereix a la font de Nerola, oberta pels monjos de Poblet i que subministrava aigua al monestir des de fa segles.
Segons indiquen els companys de Montblanc l'actual accés a la cavitat fou oberta a inicis de la dècada dels anys 1940 amb dinamita, a partir de l'ampliació d'una escletxa on s'abocaven animals. Això ens fa pensar que la cavitat citada per Font i per Ferraté no és aquesta que ens ocupa. Clar que, com entraven durant la prehistòria ? Són prou evidents les importants restes arqueològiques trobades.
Així doncs, la cova va ser molt visitada des dels anys 1940 i ha rebut moltes denominacions al llarg del temps i no sabríem dir quina seria la més correcta. En principi optem per Cova de Nerola.
Actualment es troba tancada per una reixa amb cadenat, imaginem que per raons d'alguna intervenció arqueològica.

1. Bosch, M, Cervelló, J.M., Romero, M. (1991): Noves dades sobre l'Espluga. Espeleòleg, 39: 4-10.

2. Cervelló, J.M. i Freixes, A. (1986): Materials per a una guia del carst de l'Espluga de Francolí. Servei geològic de Catalunya (inèdit).

3. Cervelló, J.M. (1986): El carst conglomeràtic de l'Espluga de Francolí. Espeleòleg, 37: 3-6.

4. Mor, J. i Martínez, A. (1975-76).- “Sobre qualcunes observacions hidrogeològiques i tèrmiques dels sistemes freàtics i càrstics de Riudabella (Vimbodí – Tarragona)” Speleon (22): 75-107. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

5. Palau, Ramon i Pallisé, Joan (2006).- “Ressenya de quatre fenòmens càrstics a la zona limítrofa del PNIN de Poblet”. Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.