Cova de Mas de N'arques

De configuració allargassada, passa dels 80 m de llargada per uns 10 d'amplada. A l'interior aixopluga una construcció que serví d'habitatge amb un parament enmig que el divideix en dues parts. El sòl s'ha arranjat i aplanat convenientment per poder bastir aquesta edificació.
Fa uns anys es van arranjar les portes, hi una al costat E i l'altra a l'O, i les parets de l'edifici, però en unes notes preses l'any 2005 vam constatar que encara es podien veure els encaixos d'una porta molt antiga. Els panys de paret tenen uns 50 cm d'amplada, estan ben conservats i es destaca que algunes parts estan construïdes amb pedres més ben treballades que la resta i presenta una única finestra que consisteix en una obertura espitllerada, cosa que li configura un caràcter defensiu. Ignorem si es va obrir en el decurs d'alguna comtessa, en algun moment en què els bandolers senyorejaven pels camins o bé en alguna carlinada. El fet de trobar-se a frec de camí deuria fer necessari aquesta mesura de seguretat.
El sostre de la cavitat està força ennegrit, cosa que denota una llarga pervivència, possiblement va estar habitada fins a començament del segle XX. Darrerament s'ha emprat com a cleda pel bestiar.
A dins de la cova, arran de paret hi ha un aflorament d'aigua.

Des de Margalef agafem la T-713 en direcció Ulldemolins. Del km 8,200 surt el camí asfaltat que porta a l'embassament de Margalef. Després de recórrer 750 m passarem per l'antic molí del Vilar, i al cap de 450 m veurem la cova de la Jaia, que obliga el camí a fer un lleuger desviament. Uns metres més endavant trobarem la cova del Mas de n'Arques.

Coneguda des de temps immemorials. S'han fet troballes arqueològiques amb una cronologia que abraça des del final del Paleolític Superior fins al Neolític.

1. Aymamí i Domingo, Gener. (2006).-Coves Fortificades de Catalunya pp:1-35. UEC.
2. Aymamí, G; Valles, J de; Ferreres, J. (2020).- "Coves de la Jaia, del Mas de n'Arques i la Covassa (Margalef)" La Portadora, Revista d'Estudis Socials i Humanístics del Priorat núm. (4):159-166.

3. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. - (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7: 283 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 22-5-2021. Dades: G. Aymamí, J. Ferreres i J. de Valles (Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès).