Cova de Mariver de Martís Nº2

Una depressió en forma d'embut de 4 metres de diàmetre per 2 de fondària, dóna accés a una cambra allargada en sentit N-S de 4x8 metres, on trobem l'entrada arranjada artificialment amb obra.
Al costat S de la sala s'obre un pou de 5 metres de fondària que arriba a una sala inferior, irregular i pedregosa, de la qual surten curtes branques i escletxes entre els blocs del fons.

Anant per la carretera GIP-5121de Banyoles a Esponellà, 100 metres abans del nucli de Martís de Dalt, ens desviarem a l'esquerra i seguirem recte en direcció a la central elèctrica de Martís. Prop de la central hi ha diversos edificis, a la dreta trobarem la casa de l'administració o dels enginyers a continuació trobem la Casa Nova, que actualment (2014) és un restaurant, mentre que al costat esquerre trobem una residència per a gent gran i al final del camí asfaltat, ca la Mercè. Just quan acaba la tanca del restaurant, trobem un cartell que ens indica el camí a les coves, cal seguir el filat de la tanca unes desenes de metres i de seguida trobarem les boques de les coves, situades uns metres per sota del camí. La cova Nº 2 es distingeix fàcilment pel gran embut que forma la boca.

La cova fou descoberta el 19 de setembre de 1952 per J.M. Verdura vicari de Banyoles,i dos joves que l'acompanyaven. El Dr. J.M. Corominas va batejar les coves amb el pseudònim del descobridor: Mariver de Martís. Aquell mateix any el Dr. Corominas inicià les excavacions.
El 1974 el GEIS del CE Empordanès realitza una topografia de la planta de la cavitat.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya.

1. Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.
2. Canal i Roquet, Josep; Soler i Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques Gironines.
3. Tarrús Galter, J. (1979).- La Cova Mariver. Estudi dels seus materials epicardials, montboló i bronze. Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles: 59 pp. Banyoles.
4.  Tarrús i Galter, Josep. (1982).-”L'Alta i la Baixa Garrotxa, del Neolític al Calcolític” Ausa (X/102-104):131-151. Patronat d'Estudis Ausonencs.