Interessant cova amb dues boques i 110 metres de recorregut a Martís (Esponellà).
L'entrada
SE, dóna pas a un pou d'uns 5 metres lleugerament inclinat i amb
replans que incideix en una sala d'uns 8 metres de diàmetre, amb
grans blocs caiguts i de la qual surten dues branques oposades
diametralment; una d'elles és una gatera que comença al peu del pou
d'entrada i es dirigeix en direcció a la cova nº 2 (sense arribar a
comunicar), mentre que l'altra és ascendent entre blocs i puja fins
el començament del que podríem anomenar com la galeria principal,
formada per una cambra allargada de sostre pla, estructurada en
sentit SE-NO, acabada pel costat contrari sobre una sala prou
inclinada.
La
base de la galeria i sala descrites, és formada per blocs cimentats
i sediments, tot presentant una configuració irregular amb diverses
saletes i diverticles laterals. Entre els blocs s'obren diferents
conductes, que en forma de pous o de petites galeries, permeten
l'accés a uns corredors i saletes inferiors.
La
important morfologia clàstica dominant al llarg de tota la cavitat
origina multitud de possibilitats de pas pels mateixos conductes.
Això podria induir a algun espeleotopògraf a valorar de forma molt
optimista el recorregut total de la cova, la qual cosa podria
duplicar-lo o fins i tot triplicar-lo. En principi, la cataloguem amb
els 110 metres que va atorgar en Joan Borràs a la seva topografia i
que sembla prou correcte.
Tipo: Cova
Municipi: Esponellà
Comarca: Pla de l'Estany
Unitat: Travertins de Banyoles
Recorregut: 110 metres
Desnivell: 10 metres
Granunitat: Serralada Transversal
Litologia: Travertins
Bio:
Última revisió: 2014-04-17 09:53:20
Situació
Carregant mapa...
Anant
per la carretera GIP-5121de Banyoles a Esponellà, 100 metres abans
del nucli de Martís de Dalt, ens desviarem a l'esquerra i seguirem
recte en direcció a la central elèctrica de Martís. Prop de la
central hi ha diversos edificis, a la dreta trobarem la casa de
l'administració o dels enginyers a continuació trobem la Casa Nova,
que actualment (2014) és un restaurant, mentre que al costat
esquerre trobem una residència per a gent gran i al final del camí
asfaltat, ca la Mercè. Just quan acaba la tanca del restaurant,
trobem un cartell que ens indica el camí a les coves, cal seguir el
filat de la tanca unes desenes de metres i de seguida trobarem les
boques de les coves, situades uns metres per sota del camí.
Història
La cova fou descoberta el 19 de
setembre de 1952 per J.M. Verdura vicari de Banyoles,i dos joves que
l'acompanyaven. El Dr. J.M. Corominas va batejar la cova amb el
pseudònim del descobridor : Mariver de Martís. Aquell mateix any el
Dr. Corominas inicià les excavacions.
El 4 de gener de 1953 el jove Joan
Masoliver junt amb dos companys explora la cavitat i realitza un
croquis de l'alçat de la cova.
L'11 de juny de 1967, la SIE del CE
Àliga realitza una topografia de la planta, la qual ha restat
inèdita fins l'actualitat; és de suposar que els autors d'aquesta
topografia no devien tenir una correcta informació de la cavitat, ja
que la documentaren com si fos la veïna cova de les Encantades, quan
en realitat es tractava de la cova Mariver.
El 1974 el GEIS del CE Empordanès
realitza una topografia de la planta de la cavitat, aquest mateix
grup realitza una nova topografia completa el 25 de novembre de 1978.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa
una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6
del Catàleg Espeleològic de Catalunya.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera,
F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el
Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de
Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.
Canal i Roquet, Josep; Soler i
Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques
Gironines.
Tarrús Galter, J. (1979).- La
Cova Mariver. Estudi dels seus materials epicardials, montboló i
bronze. Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles:
59 pp. Banyoles.
Tarrús i Galter, Josep.
(1982).-”L'Alta i la Baixa Garrotxa, del Neolític al Calcolític”
Ausa (X/102-104):131-151. Patronat d'Estudis Ausonencs.