Cova de les Valls

La boca d'1,16x0,62 metres és troba a poc més de dos metres per sobre del llit del torrent quan el nivell de l'embassament és baix. Passada la boca d'entrada encara trobem els rails utilitzats els anys 2000-2003 per extreure la terra que sedimentava tot el conducte. En aquest tram la galeria puja inapreciablement durant 22 metres en els que la galeria manté gairebé les mateixes mides, a partir d'aquest punt la galeria baixa lleugerament durant uns 5 metres on la secció d'aquesta es redueix una mica degut a la sedimentació provocada per l'entrada de les aigües de l'embassament. En aquest punt la galeria guanya amplada i alçada i és on trobem tots els estris que es van utilitzar per treure els sediments (carretó, cubells, pala, etc.).
La galeria puja un metre degut als sediments acumulats i comença a baixar al llarg de 12 metres fins a fer-se impracticable.
Actualment (desembre 2021) part dels rails que van instal·lar per treure sediments estan tapats pels sediments que ha portat l'aigua de l'embassament, al llarg de la galeria trobem trossos de troncs portats per l'aigua així com deixalles de plàstic diverses.
La cavitat és probable que es sedimentés després de la construcció de la presa de Sau, només tenim dades del registre del cabal d'aigua de l'embassament dels darrers deu anys per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, el juny del 2020 el cabal arribà al 96% de la seva capacitat, havent d'obrir comportes per desaiguar, per tant sembla que és quan arriba a aquest nivell quan entra aigua a la cova.

Està situada a l'esquerra hidrogràfica del Torrent de les Valls, en el punt en que aquest conflueix amb les aigües de l'embassament de Sau quan aquest es troba en el seu màxim nivell.
Des de la carretera BV-5207 de l'Esquirol a Tavertet, a l'alçada aproximadament del quilòmetre 4,5 cal desviar-se a la dreta en direcció a el Vilar, Sant Bartomeu Sesgorgues i el Moner, seguirem en direcció a el Villaret de Dalt on ja acaba la pista asfaltada, uns metres abans d'arribar al cadenat que barra el pas a aquesta masia, a la dreta surt una pista (només 4x4) que baixa cap el Villaret de Baix, passat aquest la pista segueix en direcció a la casa de les Valls, en arribar a l'alçada de la Roca de les Valls, aparcarem el vehicle i ens dirigirem sense camí a la confluència del torrent de les Valls amb l'embassament on trobarem la cavitat. Si el nivell de l'embassament és baix només cal seguir la vora de l'embassament fins a trobar el millor punt per baixar i remuntar el torrent de les Valls fins la boca de la cavitat. Si el nivell és alt, llavors cal anar a buscar el torrent aigües amunt pel mig del bosc i baixar per la seva llera fins arribar a l'embassament.


A pocs centenars de metres al NO de la cavitat s'hauria de trobar una altra cavitat, LES TUNES, cova de més de 300 m de recorregut estudiada per N. Llopis Lladó des de l'any 1935 (Speleon IV, 2: 64-83, 1953) fins a començament dels anys 1950. Al trobar-se situada a un nivell inferior de la Cova de les Valls (uns 25 m) la cova resta inundada per l'embassament de Sau. Potser si en algun moment el nivell baixés considerablement, seria possible arribar a les dues boques, però no es pot descartar que les galeries estiguin curullades, total o parcialment pels sediments.

A principi de l'any 2000 en Jordi Mor i Benedito(†), junt amb Pere Güell i altres membres de l'Associació d'Investigacions i Recerques del Cabrerès, localitzaren una antiga surgència que no feia més de 20 cm de diàmetre i per on sortia un fort corrent d'aire. Començaren a treure els sediments netejant el conducte fins arribar a les parets i sostre de roca. Per realitzar aquesta tasca muntaren uns rails que encara es conserven, per on circulava una vagoneta on hi carregaven el material extret. Als 15 metres localitzaren entre els sediments una destral de material calcari de 10,5x5,5 cm d'estructura bifacial pertanyent al període “Acheulià”, sembla ser que datat en el paleolític inferior (segons Jordi Mor en el blog: arquehomo.blogspot.com).
A finals del 2002 havien obert 32 metres de galeria, havent arribat a una zona més alta i ampla que el tram anterior, però veieren un risc d'esfondrament de la volta de la cova en aquest punt i la dissolució del grup poc temps després degut a desavinences dels seus membres deixaren la cavitat en l'estat actual.
El punt de risc esmentat és pràcticament nul, ja que en realitat en aquest sector actualment ha caigut una pedra i fang que la subjectava i ara el sostre és segur.
L'any 2013 en Jordi Mor publicà en un blog personal algunes dades d'aquesta cova, però pel que fa a la situació dóna unes indicacions totalment errònies suposadament per dificultar la seva localització. Això va fer que s'haguessin d'emprar diferents sortides de prospecció en els darrers tres anys fins que el 15 de desembre de 2021 es va poder localitzar finalment.
Pel que fa a la toponímia no sabem si degut al temps passat des de que ell hi va estar o per desconeixement de la toponímia o cita erròniament, ja que fa referència a la Casa de la Vall, Torrent de la Vall i finalment la Cova de la Vall, quan els noms correctes d'aquests són la Casa de les Valls, el Torrent de les Valls i per tant la cova hauria de ser la Cova de les Valls, nom aquest que creiem que és més correcte que no pas l'anterior i és per aquest que denominem la cavitat.

• Totes les dades, coordenades topografia i fotografies han estat facilitades per Francesc Rubinat (ERE del CEC) i Juli Serrano (SIE del CEA).

• speleum.blogspot.com/2013/11/ (fotografies i història)