Espeleo World

Cova de les Llosanques

Coneguda cova d'uns 16 m. de fondària als Rasos de Peguera


Per la boca, de poc més d'un metre de llarg i un 40 centímetres d'ample, s'accedeix a un pouet d'uns 7 metres de desnivell de fàcil descens. Al seu fons es forma una cambra de mitjanes dimensions i al seu extrem, per sota del pou d'entrada, s'accedeix per una curta rampa ascendent a una nova saleta de dimensions més reduïdes.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Castellar del Riu
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Peguera - Ensija
  • Recorregut: 50 metres
  • Desnivell: 16 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-10-03 15:19:17

Situació


Des de la ciutat de Berga agafarem la carretera BV-4243 en direcció a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, en arribar al quilòmetre 9,140 i en una corba a la dreta, agafarem una pista a l'esquerra de la carretera que està tancada amb una cadena. Al poc d'iniciar el seu recorregut, la pista baixa lleugerament per, tot seguit, planejar. A la dreta surt una altra pista que baixa cap a la llera del torrent de Costabona i aquí surt un camí a l'esquerra (la pista segueix en direcció N a trobar la carretera molt a prop del refugi-xalet dels Rasos de Peguera). L'esmentat camí va remuntant el vessant de ponent de la Costa Ginabreda a buscar la carena de la Serra de Cal Jardí. Molt abans, en un replà del camí i senyalitzat, es troba un corriol que en pocs metres de baixada arriba a la cova.

Història

Coneguda des de temps immemorials. Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) l'esmenta com a Cova de les Lloranques. Apareix citada i descrita en moltes guies i articles excursionistes sobre el Berguedà. L'única topografia que disposem és la feta per N. Llopis Lladó cap a 1934-35 i que va restar inèdita a l'arxiu del GES – CMB fins que es va publicar al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 5 (1980). També hi ha una altra, publicada a Soterrània nº 1 (1968) del GE Talaia de Vilanova i la Geltrú, però el dibuix és irrecuperable.
Probablement seria més correcte denominar-la com a Bòfia de les Llosanques, però de sempre se l'ha coneguda amb el topònim de cova, que preferim respectar.

Topos

Media

Biblio

Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5): 1-233. Ed. Políglota. Barcelona.