Espeleo World

Cova de les Llosanques

Coneguda cova d'uns 16 m. de fondària als Rasos de Peguera


Per la boca, de poc més d'un metre de llarg i un 40 centímetres d'ample, s'accedeix a un pouet d'uns 7 metres de desnivell de fàcil descens. Al seu fons es forma una cambra de mitjanes dimensions i al seu extrem, per sota del pou d'entrada, s'accedeix per una curta rampa ascendent a una nova saleta de dimensions més reduïdes.

  • Tipo: Avenc
  • Municipi: Castellar del Riu
  • Comarca: Berguedà
  • Unitat: Peguera - Ensija
  • Recorregut: 50 metres
  • Desnivell: 16 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Bio:
  • Última revisió: 2013-10-03 15:19:17

Situació


Des de la ciutat de Berga agafarem la carretera BV-4243 en direcció a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera, en arribar al quilòmetre 9,140 i en una corba a la dreta, agafarem una pista a l'esquerra de la carretera que està tancada amb una cadena. Al poc d'iniciar el seu recorregut, la pista baixa lleugerament per, tot seguit, planejar. A la dreta surt una altra pista que baixa cap a la llera del torrent de Costabona i aquí surt un camí a l'esquerra (la pista segueix en direcció N a trobar la carretera molt a prop del refugi-xalet dels Rasos de Peguera). L'esmentat camí va remuntant el vessant de ponent de la Costa Ginabreda a buscar la carena de la Serra de Cal Jardí. Molt abans, en un replà del camí i senyalitzat, es troba un corriol que en pocs metres de baixada arriba a la cova.

Història

Coneguda des de temps immemorials. Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) l'esmenta com a Cova de les Lloranques. Apareix citada i descrita en moltes guies i articles excursionistes sobre el Berguedà. L'única topografia que disposem és la feta per N. Llopis Lladó cap a 1934-35 i que va restar inèdita a l'arxiu del GES – CMB fins que es va publicar al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 5 (1980). També hi ha una altra, publicada a Soterrània nº 1 (1968) del GE Talaia de Vilanova i la Geltrú, però el dibuix és irrecuperable.
Probablement seria més correcte denominar-la com a Bòfia de les Llosanques, però de sempre se l'ha coneguda amb el topònim de cova, que preferim respectar.

Topos

topo Cova de les Llosanques

Media

foto Cova de les Llosanques

Biblio

Borràs,J; Miñarro,J.M; Talavera,F.(1980).-”l'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5): 1-233. Ed. Políglota. Barcelona.