Cova de les Llenes
Cova de 253 metres de recorregut a la Serra de Lleràs.
Aquesta
interessant cavitat es troba constituïda pràcticament per una única
galeria de traçat irregular i de 174 metres de longitud boca-fons.
Un
cop traspassada la boca, s'accedeix a una galeria lleugerament
descendent, la qual va guanyant alçada progressivament fins arribar
a una cambra més àmplia, producte de la unió de la galeria
principal amb una de secundària que surt per l'extrem SO; a partir
d'aquest punt la galeria comença a pujar, gira uns 90º a la dreta i
s'estreny durant uns metres per la presència de dues colades
parietals, eixamplant-se de nou i formant una cambra de regulars
dimensions. A la banda E, existeix una petita galeria d'escàs
recorregut, penjada per darrera d'un important acumulament litogènic.
La galeria principal torna a canviar de direcció i les seccions de
la galeria es fan més reduïdes i de forma triangular; als pocs
metres es troba un important dipòsit de sediments que cobreix la
meitat inferior de la planta; un cop superat aquest tram, s'arriba
a la part final, on dos conductes ascendents que
s'uneixen als pocs metres, porten a una petita galeria que de seguida
es fa impenetrable.
El
recorregut és de 253 metres i el desnivell de 9 metres (-6+3).
- Tipo: Cova
- Municipi: Conca de Dalt
- Comarca: Pallars Jussà
- Unitat: Serra de Lleràs
- Recorregut: 253 metres
- Desnivell: 9 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Calcàries
- Bio: Coleòpters Speonomus crypticola (molt freqüent en tots els relleus de la Serra de Lleràs)
- Última revisió: 2018-02-04 07:30:55
Situació
La
cavitat és desenvolupa al bell mig del Congost d’Erinyà , penjada
sobre el llit del Flamisell. Des de l’entrada S del túnel que
travessa les roques de l’estret, cal remuntar 100 metres de
desnivell per un pendent de 45º. Hi ha unes marques vermelles que
s’aproximen, però cal anar en compte per baixar els esglaons que
ens permeten arribar a la vorera del cingle.
Història
La
primera notícia sobre la Cova de les Llenes la dóna N. Font i Sagué
en l'apèndix del seu Catàlech
(1897),
encara que tan sols l'esmenta i diu que es troba al congost d'Erinyà.
M. Faura i Sans la torna a esmentar en el seu Recull
(1909)
i dos anys més tard també fa referència d'ella a l'excursió
portada a terme l'agost del 1910 (acompanyat per Jeannel i Racovitza)
encara que tot sembla indicar que no l'arriben a visitar.
Les
primeres dades que coneixem de l'exploració d'aquesta cavitat, són
les realitzades per en Lluís Marià Vidal a les primeries del segle
XX, aquest recollí divers material arqueològic que va passar a
formar part de la seva col·lecció privada, estudiada més tard per
Josep de C. Serra Ràfols, que l'any 1921 publicà una nota al
respecte en les publicacions del seminari de prehistòria de la
Universitat de Barcelona i també en el butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya. Sembla que l'any 1920 la cavitat fou
visitada pel mateix Serra Ràfols i en J. Colomina.
El
juny del 1950 l'Instituto de Estudios Pirenaicos organitza una
campanya arqueològica a la cavitat, dirigida per Joan Maluquer de
Motes. Entre d'altres resultats destaca la troballa de restes d'Ursus
spelaeus.
Durant aquest dies també es va procedir a l'aixecament d'un primer
croquis topogràfic de la cova.
Posteriorment
tenim notícia de diferents visites de grups espeleològics, encara
que molt esporàdiques, però no és fins el març del 1972 que
membres de la SIE – CEA fan una topografia completa i detallada de
la cavitat, la qual va restar inèdita fins a la seva publicació en
el Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 3 (1979).
L'any 2013 la cova
fou tancada amb un reixat de ferro, i l'arbre que hi havia a la boca
de la cova i que facilitava l'accés a la mateixa, fou tallat.
Aquesta actuació tant poc ecològica, es desenvolupà
en
el marc d’un projecte de recerca de l’Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit
pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell.
Topos
Media
Biblio
- Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). Ed. Políglota. Barcelona.
- Faura i Sans, Mn.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Bol. Soc. Esp. de Historia Natural (6):355-377.
- GEB.(1966).-Memoria I Campamento Regional de Espeleólogos (Serradell). CRES – FCM.
- Maluquer de Motes, Juan.(1951).-”Investigaciones Arqueológicas en el Pallars III. La cueva de les Llenes de Eriñá” Monografias del Instituto de Estudios Pirenaicos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Zaragoza.
- Serra Ráfols, Josep de C.(1921).-”La col·lecció Lluís Marian Vidal” Butlletí Centre Exc. Catalunya (317):155-157. CEC. Barcelona
- Vega, Josep de la. (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
- Coordenades, fotos i situació extretes del blog 'Espeleobloc', posts dels dies 2 i 3-10-2012.