Cova de les Llenes

Aquesta interessant cavitat es troba constituïda pràcticament per una única galeria de traçat irregular i de 174 metres de longitud boca-fons.
Un cop traspassada la boca, s'accedeix a una galeria lleugerament descendent, la qual va guanyant alçada progressivament fins arribar a una cambra més àmplia, producte de la unió de la galeria principal amb una de secundària que surt per l'extrem SO; a partir d'aquest punt la galeria comença a pujar, gira uns 90º a la dreta i s'estreny durant uns metres per la presència de dues colades parietals, eixamplant-se de nou i formant una cambra de regulars dimensions. A la banda E, existeix una petita galeria d'escàs recorregut, penjada per darrera d'un important acumulament litogènic. La galeria principal torna a canviar de direcció i les seccions de la galeria es fan més reduïdes i de forma triangular; als pocs metres es troba un important dipòsit de sediments que cobreix la meitat inferior de la planta; un cop superat aquest tram, s'arriba a la part final, on dos conductes ascendents que s'uneixen als pocs metres, porten a una petita galeria que de seguida es fa impenetrable.
El recorregut és de 253 metres i el desnivell de 9 metres (-6+3).

La cavitat és desenvolupa al bell mig del Congost d’Erinyà , penjada sobre el llit del Flamisell. Des de l’entrada S del túnel que travessa les roques de l’estret, cal remuntar 100 metres de desnivell per un pendent de 45º. Hi ha unes marques vermelles que s’aproximen, però cal anar en compte per baixar els esglaons que ens permeten arribar a la vorera del cingle.

La primera notícia sobre la Cova de les Llenes la dóna N. Font i Sagué en l'apèndix del seu Catàlech (1897), encara que tan sols l'esmenta i diu que es troba al congost d'Erinyà. M. Faura i Sans la torna a esmentar en el seu Recull (1909) i dos anys més tard també fa referència d'ella a l'excursió portada a terme l'agost del 1910 (acompanyat per Jeannel i Racovitza) encara que tot sembla indicar que no l'arriben a visitar.
Les primeres dades que coneixem de l'exploració d'aquesta cavitat, són les realitzades per en Lluís Marià Vidal a les primeries del segle XX, aquest recollí divers material arqueològic que va passar a formar part de la seva col·lecció privada, estudiada més tard per Josep de C. Serra Ràfols, que l'any 1921 publicà una nota al respecte en les publicacions del seminari de prehistòria de la Universitat de Barcelona i també en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Sembla que l'any 1920 la cavitat fou visitada pel mateix Serra Ràfols i en J. Colomina.
El juny del 1950 l'Instituto de Estudios Pirenaicos organitza una campanya arqueològica a la cavitat, dirigida per Joan Maluquer de Motes. Entre d'altres resultats destaca la troballa de restes d'Ursus spelaeus. Durant aquest dies també es va procedir a l'aixecament d'un primer croquis topogràfic de la cova.
Posteriorment tenim notícia de diferents visites de grups espeleològics, encara que molt esporàdiques, però no és fins el març del 1972 que membres de la SIE – CEA fan una topografia completa i detallada de la cavitat, la qual va restar inèdita fins a la seva publicació en el Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 3 (1979).
L'any 2013 en el marc d'un projecte de recerca de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la cova fou tancada amb un reixat de ferro pel Cos d'Agents Rurals amb la finalitat de protegir el jaciment.

1. Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). Ed. Políglota. Barcelona.
2. Faura i Sans, Mn.(1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Bol. Soc. Esp. de Historia Natural (6):355-377.
3. GEB.(1966).-Memoria I Campamento Regional de Espeleólogos (Serradell). CRES – FCM.
4. Maluquer de Motes, Juan.(1951).-”Investigaciones Arqueológicas en el Pallars III. La cueva de les Llenes de Eriñá”. Monografias del Instituto de Estudios Pirenaicos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Zaragoza.
5. Serra Ráfols, Josep de C.(1921).-”La col·lecció Lluís Marian Vidal”. Butlletí Centre Exc. Catalunya (317):155-157. CEC. Barcelona.
6. Vega, Josep de la. (1981).-”Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”. Mediterrània (12): 1-359.
7. Valles, Jordi de. (2008).-”Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol-1):1-319. EC Gràcia/FCE.

• Coordenades, fotos i situació extretes del blog 'Espeleobloc', posts dels dies 2 i 3-10-2012.