Cova de les Encantades de Martís

L'entrada superior, s'obre en forma d'escletxa vertical d'uns 9 metres de desnivell, aquesta incideix en una mena de sala. Per la boca inferior, s'accedeix per una galeria de 8 metres d'alt per 1 metre d'amplada i en pendent fins arribar a la sala citada anteriorment, i de la que parteixen unes curtes galeries, també trobem l'accés a un pou d'uns 4,50 metres, seguit d'un altre de 7,50 metres que ens permeten accedir a unes petites galeries inferiors, situades a -21,40 metres de fondària respecte a la boca superior.

Anant per la carretera GIP-5121 de Banyoles a Esponellà, 100 metres abans del nucli de Martís de Dalt, ens desviarem a l'esquerra i seguirem recte en direcció a la central elèctrica de Martís. Prop de la central hi ha diversos edificis, a la dreta trobarem la casa de l'administració o dels enginyers o del pantà, des d'aquesta casa seguirem en direcció SE per un sender que segueix paral·lel al cingle que hi ha en aquest punt en el curs del riu Fluvià, fins arribar al cap d'un centenar de metres a una antiga i petita pedrera que caldrà voltar a l'esquerra per baixar al pla on s'obre la boca vertical que dóna accés a la cavitat. Baixant un petit ressalt en direcció al riu, a la dreta trobarem la segona boca que permet accedir a peu a la cavitat.

Aquesta interessant cova sepulcral era coneguda a la zona des de molt de temps enrere, el Dr. Corominas hi realitzà treballs arqueològics entre 1953 i 1957.
El 1974, Albert Martínez de l'ERE del CEC realitza una topografia molt complerta de la cavitat, encara que aquesta ha restat inèdita fins l'actualitat.
Pels vols del 1974 Xavier Marín del GEIS del CE Empordanès realitza una topografia de la cavitat, documentant-la erròniament com a cova dels Encantats. Aquest error dóna peu a que en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6) del 1981 s'adjudiqués aquesta topografia a la cova dels Encantats de Serinyà, quan en realitat es tractava de la de les Encantades de Martís a Esponellà. Així mateix aquest error es reprodueix de nou en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4) editat el 2010.
El 1981, Joan Borràs (GES-CMB), fa una nova topografia de la cavitat que apareix publicada en el volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya, encara que en aquesta topografia no hi figura el segon pou ni les galeries inferiors de la cavitat.

1. Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.
2. Canal i Roquet, Josep; Soler i Masferrer, Narcís.(1976).-El Paleolític a les Comarques Gironines.
3. Tarrús Galter, J. (1979).- La Cova Mariver. Estudi dels seus materials epicardials, montboló i bronze. Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles: 59 pp. Banyoles.
4. Tarrús i Galter, Josep. (1982).-”L'Alta i la Baixa Garrotxa, del Neolític al Calcolític” Ausa (X/102-104):131-151. Patronat d'Estudis Ausonencs.

• Topografia inèdita, arxiu ERE del CEC.