Cova de les Caixes

La boca de 0,82x1,26 que es va haver de desobstruir, gira a la dreta i puja quasi 1 metre on trobem una micro saleta amb fort corrent d'aire, el qual canvia de sentit segons l'època de l'any. En aquest punt cal donar-se la volta per baixar un estret pas que també es va desobstruir i seguir una curta galeria fins un estret pou també desobstruït de 3 metres de fons. Des de la micro saleta fins la base d'aquest pou està instal·lat amb corda fixa per facilitar la sortida.
A la base, una curta galeria de 3 metres ens porta a la capçalera d'un pou de 7,6 metres que també es va desobstruir. Un cop a la base si tornem en direcció a l'entrada trobem un ressalt que ens porta a un conducte amb abundants formes litogèniques, seguit d'un pouet que es fa impenetrable.
Situats de nou a la base del pou baixem una forta rampa de grans blocs, a la meitat d'aquesta trobem en direcció a l'entrada un petit conducte que ens porta a una zona amb abundants i curioses formacions estalagmítiques.
Situats de nou a la rampa l'acabem de baixar fins la base, aquesta en algunes èpoques de l'any la trobem coberta per uns 10 cm d'aigua.
La continuació la trobem al sostre de la galeria, està instal·lada una corda en fix, cal pujar fins una plataforma de fusta instal·lada per facilitar l'accés i pujar un estret pas que es va haver de desobstruir, el pou té una alçada de 6,4 metres seguit d'una rampa ascendent de 3 metres però ja més amplia. Un cop dalt estem situats a la base d'un pou de 6,45 metres que està equipat amb corda fixa, la capçalera del pou també és força estreta. Un cop superat el pou trobem un passamà equipat que ens porta a una galeria amb força formació on el sostre s'enlaira fins a perdre's, per aquesta zona regalima força aigua i també es perd el corrent d'aire. Al final de la galeria aquesta forma un pas estret amb un petit bassal d'aigua a terra, la galeria baixa fins trobar un pou d'uns -8 metres que està equipat amb corda. La galeria remunta fins arribar a un punt en que el terra es comença a esfondrar, a partir d'aquí s'inicia un llarg passamà equipat fins arribar a una instal·lació de corda en “Y”.
Des d'aquest punt veiem més endavant el final de l'esquerda sense continuació, i trobem la corda instal·lada en la “Y” que davalla un pou de -15,5 metres fins un amuntegament de blocs que formen una base, fins aquest punt arriba la corda instal·lada fixa, el sobrant de corda està recollit en aquest punt i permet davallar el següent pou de -11 metres situat al costat W de l'esquerda. La base del pou és en fort pendent en baixada i acaba en un nou pou de -5,8 metres. La base d'aquest segueix en baixada fins arribar a la zona final amb grans blocs i bastant descompost, amb el terra ple d'una terra fina i blanca provinent de la descalcificació. El recorregut és de 238,9 metres amb un desnivell de 48,5 metres (-45,1/+3,40).


Nota: La cavitat està totalment equipada per explorar-la, llevat del darrer tram que baixa al punt més fons, pel que només cal portar una corda de 20 metres i 3 xapes per a “spit”. S'han canviat totes les cordes defectuoses i s'ha posat una plataforma de fusta nova per accedir al pou ascendent. Dins de la cavitat hi queda en alguns racons trossos de corda inutilitzats i algunes ampolles d'aigua de plàstic que feien servir els primers exploradors, en algun moment caldria traureu tot plegat.

Arribats a Santa Linya per la carretera LV-9042 accedim al carrer de les Avellanes, en aquest punt girem a l'esquerra i seguim la carretera LV-9043 que quan acaba la pujada deixa d'estar asfaltada. Al cap de 795 metres trobem una cruïlla que seguirem a la dreta, aquesta pista es dirigeix a l'estació del ferrocarril, quan portem recorreguts 3,17 quilòmetres des del poble creuarem pel pont sobre el Barranc de les Caixes, només passar-lo aparcarem a la dreta, la boca de la cova està just davant nostre a la paret de l'esquerra de la pista.
Es convenient portar tisores de podar, a la boca acostuma a créixer un emprenyador esbarzer.

Un petit forat impenetrable conegut per Juan Gutiérrez (GELL) de feia uns quants anys, li va ensenyar a en Lluís Pérez Freixinet pels vols del 1997 però el forat en aquell moment es quedà a la memòria.
No és fins el gener de l'any 2006 que decideixen començar la desobstrucció de la petita esquerda, a base de micros i amb l'ajut d'un martell pneumàtic i un paleta portuguès que va estar durant un temps al GELL i poc després va desaparèixer, aquests van aconseguir obrir la boca i poc a poc van anar desobstruint els diversos passos que tancaven les continuacions, fins quedar aturats el Nadal de 2006 a la base d'un estret pou remuntant.
El gener de 2007 tornen acompanyats de Ramon Castellà, de Cervera, aquest aconsegueix superar el pou i continuar les exploracions. Hi van tornar l'abril i el maig del mateix any per fer la topografia (no se sap que se n'ha fet d'ella).
La darrera visita a la cova la van fer el 31-5-2008 amb la intenció de retirar cordes que necessitaven per explorar una nova cavitat que havien trobat (el Forat del Balconet). Poc després en Lluís Pérez va emmalaltir i no tornà més a la Cova de les Caixes, a conseqüència de la malaltia aquest ens va deixar el gener de 2016.
Arran d'una sèrie de sortides realitzades conjuntament amb en Josep M. Molgó i l'Antoni Satorra (GELL-CEL) amb en Francesc Rubinat (ERE-CEC) entre els anys 2017 i 2019, aquests l'indicaren on es trobava la cova de les Caixes, també li manifestaren la poca empatia que hi havia entre el Grup (GELL) i la cova en qüestió, que sembla que havia agafat mala fama.
En Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), col·laboradors habituals d'Espeleoíndex, inicien el febrer del 2019 l'exploració i topografia de la cavitat però veient l'estretor d'alguns passos de la cova decideixen eixamplar-la des de l'entrada amb mètodes més contundents, tornen de nou el juliol del mateix any quedant-se aturats en el pou ascendent. A partir d'aquí es realitzen 6 entrades més a la cavitat per part de Juli Serrano i Montse Roca (SIE-CEA) les dues darreres aquest mateix any 2021, en el decurs d'aquestes entrades eixamplen el pou ascendent, canvien cordes i milloren alguns dels passos estrets, també canvien la plataforma de fusta per una de nova, ja que la que hi havia estava podrida i s'havia trencat.
El 10-06-2021 en Juli Serrano i Francesc Rubinat l'exploren totalment i acaben la topografia.

1. Valles Jordi de. (2009).-”Alt Urgell, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Solsonès, Urgell”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.2):1-384. EC Gràcia/FCE.

• Pérez Freixinet, Lluís (†). (quartsdequalls.blogspot .com)
• Satorra Vallverdú, Antoni (†). Situació de la cavitat.

• Totes les dades han estat facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).