Cova de les Angúnies

S'inicia al mig del torrent amb un ressalt de 3 metres a cel obert, al fondo un pas estret amb un ressalt d'uns 8 metres ens situa en una galeria estreta, alta i en sentit descendent fins que als pocs metres s'eixampla una mica. Al seu extrem i per un pas estret i un ressalt, es penetra en una altra galeria molt més estreta que la d'entrada i de direcció quasi perpendicular, però que poc a poc torna a prendre la d'aquella. L'avanç es realitza per la part inferior i mitja, doncs a l'extrem superior de la diàclasi és summament estreta. A uns 50 metres de l'entrada, la galeria gira bruscament cap a la dreta, continuant en aquesta direcció uns 15 metres més, abans de tornar a girar i prendre la direcció general.
En els següents 30 metres de galeria es troben alguns tolls plens d'aigua i degut al cabussament dels estrats el sostre és més baix i sensiblement inclinat.
Per un nou ressalt es penetra en una nova galeria, coberta de blocs de mida regular, més ampla que les anteriors i de sostre elevat, té uns 12 metres de longitud; continua estrenyen-se de bell nou, però sense perdre alçada, per tornar a desembocar en un tram més ample però més curt que l'anterior. Uns 10 metres més endavant s'arriba a la sala dels Blocs, i en la seva part inferior continua la diàclasi, aquí molt alta i estreta, per la que continua fins arribar a un ressalt que permet assolir una galeria d'alçada imperceptible; al seu extrem i per un pouet s'arriba a la darrera galeria, que es situa sota mateix de l'anterior. Per aquest tram final normalment corre un petit curs d'aigua, producte de les diverses aportacions hídriques al llarg de la cavitat.

Malgrat que els primers exploradors hi anaven des de Santa Pau, creiem que actualment la ruta més idònia per accedir-hi és per Sant Feliu de Pallerols.
Per la carretera C-63 de Sant Esteve d'en Bas a Sant Feliu de Pallerols, a l'alçada del quilòmetre 61,625 de l'esquerra surt una carretera en direcció Sant Iscle de Colltort, passat aquest petit nucli seguirem en direcció a El Ventós. A l'alçada de Can Tià en el Coll Sa Rella entrem en la propietat privada de El Ventós, que actualment (2021) es pot passar. Al cap de 775 metres en el Coll de Can Barranc segons l'ICGC o Coll dels 7 camins segons la gent del país, a l'esquerra trobem una forta rampa en pujada encementada d'uns pocs metres, un cop a dalt seguirem per la pista de terra més ampla de l'esquerra que de primer va planejant i després baixa una mica fins arribar al cap de 700 metres a Coll Ciuró (Aulina de la Creu), en aquest punt deixarem el vehicle.
En aquest punt surten dos camins, el de l'esquerra que obviarem, es dirigeix al Collet de Sant Jordi i al Grau de l'Escaler que puja de Santa Pau.
Cal seguir el de la dreta que gairebé planejant ens porta fins el lloc conegut com l'Estret de Gibraltar, a partir d'aquí el camí inicia el descens cap el Torrent del Grau, poc abans d'arribar-hi trobem una malmesa pista que discorre paral·lela al Torrent del Grau, la seguirem a la dreta aigües avall.
Aquí tenim dues opcions, seguint el track es creua el torrent i per un corriol ens porta fins la pista que discorre pel fondo de la Fageda Fosca paral·lela al torrent. L'altra opció és seguir la pista fins arribar a la confluència amb la pista abans esmentada que creua el torrent, actualment totalment desdibuixada.
Un cop a la pista que remunta per la dreta hidrogràfica i paral·lela al torrent, anirem saltant diversos arbres al mig de la pista (conseqüència del temporal Gloria) durant uns 400 metres, fins arribar a un torrent més gran que els anteriors que hem anat trobant (UTM ETRS89: 464585 – 4663011). Aquest torrent situat a l'esquerra hidrogràfica el remuntarem al llarg 72 metres i 36 metres d'alçada, on trobarem la boca de la cavitat al mig del torrent. El recorregut des del vehicle és de 3,13 quilòmetres, amb un desnivell de 86 metres.
A la bibliografia hi ha el track del recorregut.


Nota: Hem observat que les coordenades no coincideixen al mig del torrent en el mapa de l'ICGC, pensem que l'error no és pas dels satèl·lits.

La primera exploració fou realitzada l'octubre de 1966 pel GIE i el GRA ambdós del CE Gràcia, aquests no fan la topografia, però li assignen un recorregut un tant exagerat de 350 metres i pendent de continuació. També exploren una cova propera a la que denominen cova d'Angel Rull, d'un centenar de metres de recorregut, però de la que mai més s'ha tingut noticia. Hipotèticament aquesta podria tractar-se de la propera cova del Llop.
Els dies 1,2 i 3 de novembre de 1968, la SIE del CEA explora i topografia la cavitat, encara que aquesta no es publicaria fins l'aparició el 1980 del volum 4 del catàleg Espeleològic de Catalunya.

1. Borrás,J.; Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-”el ripollès, la garrotxa i l'alt empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 4):226-229. ed. Políglota. Barcelona.
2. Marigot,E.(1967).-”Espeleologia a la Garrotxa”. Circ.C.E.Gràcia (295):4-5. Barcelona.
3. SIE (1970).-”Relación cronológica de las exploraciones de 1968”. EspeleoSie (6):16-30.
4. Valles, Jordi de. (2009).-”Berguedà, Cerdanya, Garrotxa i Ripollès”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. EC Gràcia/FCE.

• Situació, Coordenades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Juny de 2021.
• RUB-Z. Wikiloc (https://ca.wikiloc.com/rutes-espeleologia/cova-de-les-angunies-cova-del-llop-76274623) Track de la ruta de la cova de les Angúnies i la cova del Llop.