Cova de la Sardina

Una esquerda que es veu en superfície indica la situació de la cova i des d'aquí cal submergir-se un 15 m on trobarem la boca principal de la cavitat. L' entrada té forma de xemeneia, que s'estreny ràpidament a 3 metres, que és l'amplada mitjana de la cova des d'aquest punt. En els primers metres hem de tenir especial cura a l'hora de nedar amb aletes, ja que hi ha molt de sediment. El túnel no és de forma rodona, és més aviat una espècie d'esquerda formada per dues capes que disminueixen gradualment. La paret dreta és plana i llisa, mentre que l'esquerra és molt accidentada i plena de punts esmolats i tallants. No hi ha necessitat de preocupar-se per aquest costat, ja que la cova és prou ampla; tanmateix, hauríem de cenyir-nos al seu costat dret.
En avançar més a través del túnel, trobem que cada vegada hi ha menys sediments. Si mirem cap amunt després d'aproximadament uns 40 m, veurem bombolles a la superfície tot arribant a una cambra d'aire. Aquesta és molt petita i, com sempre, no es recomana respirar l'aire local, ja que pot ser dolent. Immediatament després d'entrar a la cambra, es troba aigua dolça. Barrejar aigua dolça i salada, dos líquids diferentment densos, pot donar sensació de mareig i visió borrosa. Tot i això, és menys obvi per al segon bussejador consecutiu, i el tercer gairebé ni se n'adona. Aquest fenomen depèn de la quantitat d'aigua dolça que entra al túnel. Això significa que és molt més visible després de les estacions plujoses, mentre que en períodes molt secs és gairebé imperceptible.
Enfront hi ha uns 40 m fins al final del túnel. La visibilitat aquí en la interfície d'aigua dolça augmenta considerablement, per la qual cosa és suficient encendre les làmpades perquè es pugui veure gairebé fins al final de la mateixa. Darrere de la cambra d'aire el túnel s'eixampla i disminueix alhora (aproximadament 2 m). A la paret de l'esquerra es poden veure forats on la visibilitat és molt bona, i on es troben moltes estalagmites afilades. A mesura que s'avança la profunditat va disminuint i la cova s'acaba a tan sols 1 m per sota de la superfície del mar.
No es disposa de topografia

Al sortint de roca de l'entrant de la Sardina, on desemboca el còrrec del mateix nom i al S de la Punta de la Sardina, entre el Cap d'Oltrera i l'illa de la Pedrosa.
Coordenades aproximades.

Sembla que l'esquerda visible des del nivell del mar era coneguda des de temps antics pels pescadors de la zona. Calculem que va ser cap als anys 1990's que la cova submarina va ser coneguda pels submarinistes que sovintegen les seves activitats per tota la costa del Montgrí.

1. Valles, Jordi de (2010).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Altres dades i dibuix-croquis extretes de la pàgina web: http://www.rambousek.cz/estartit/lokalita13.htm