Cova de la Plana de la Pineda

Petita cova d'interès arqueològic a Font-rubí

Boca de 3 metres d'amplada per 1 d'alçada que porta a una única cambra d'uns 8 metres de llargada, al fons de la qual el sostre s'enlaira fins a uns 4 metres. Al sostre es poden observar diferents espeleotemes destruïts des de fa molts anys.

• Tipo: Cova
• Municipi: Font-rubí
• Comarca: Alt Penedès
• Unitat: Alt Penedès, l'
• Recorregut: 8 metres
• Desnivell: 0 metres
• Granunitat: Serralada Prelitoral
• Litologia: Calcàries
• Bio:
• Última revisió: 2017-11-13 16:13:24

Situació

Anant per la carretera BP-2121, de Vilafranca del Penedès a la Llacuna, en arribar al km 20 es troba el nucli de les Llambardes. Des d'aquí, a la dreta, surt una pista que ens portarà a un conjunt de cases disseminades al coll de la Barraca. Des d'aquí cal seguir el camí que porta a la font de Llinars i un cop aquí s'haurà de seguir uns 300 metres en direcció S; en aquest punt cal començar a pujar cap al cingle proper uns 60 metres i al peu de cingle, molt amagada per la vegetació s'hauria de trobar la boca de la cova.
Curiosament, en aquest punt el mapa de l'ICGC marca una anomenada Cova del Miret, de la qual no tenim cap constància, tant als inventaris espeleològics com arqueològics i que pensem podria tractar-se de la mateixa cavitat

Història

La primera notícia que tenim d'aquesta cova la dóna Pere Giró que la localitza el maig de 1959 i fa unes primeres excavacions arqueològiques. Antoni Poyo (AEC Vilafranca) va fer l'únic croquis que coneixem.
Posteriorment és anomenada Cova de la Font de Llinars. J. Virella, en el seu inventari de cavitats penedesenques (1979) la cita amb els dos noms, però encara afegeix una Cova d'en Pere Giró, fruit d'una informació facilitada per l'AEC de Vilafranca i que segons sembla es tracta de la mateixa cova. Si a això afegim la possibilitat de que també sigui la georeferenciada com a Cova del Miret, tindríem quatre noms per a una mateixa cavitat.
Com ja hem deixat constància a la fitxa de la Cova de la Guineu, situada a la part superior de la Plana de la Pineda, en diferents documents es confon amb aquesta, descoberta vint anys abans. 

Topogràfics

Fotos

Bibliografia

1. Ripoll, E. (1961).- “Notas de arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias (22-23):223-363. (Nota aportada per Pere Giró: Font-rubí, pp. 338-340).