Cova de la Jeta

Per la boca inferior, plena de blocs, s'entra en un conducte alt i ample que poc a poc va ascendint entre els blocs. Un tram més estret i més baix comunica, al cap d'una trentena de metres, amb una cambra que surt a l'exterior per la seva part superior, sense deixar la tònica general de l'acumulament de grans blocs.

El fondal de Valldellós està format pel despreniment d'una cinglera calcària que ha format un caos excepcional de blocs entre els quals s'han configurat multitud de petites concavitats d'escàs valor espeleològic però sí d'interès arqueològic.
Tot l'indret està dominat per dos elements singulars, l'agulla de Valldellós, un monòlit que presideix el fondal, i el pas dels lladres o de la guineu que formant una dissimulada canal permet superar fàcilment el cingle.
Caracteritzat arqueològicament com a nucli eremitic-cultural en cova, és un paratge resultant de la descomposició i retrocés del cingle on una esbaldregada de blocs crea un petit laberint de passadissos i caus.
Tot i que no sembla que es donin unes condicions favorables per l'habitatge troglodític permanent, el cert és que s’han recollit nombroses peces d’època prehistòrica (Neolític i Bronze) i d'època paleocristiana, dins les petites “quasi” coves que s'obren sota els blocs.
La Cova de la Jeta es troba no gaire lluny del Pas dels Lladres, anant cap a l'Agulla de Valldellós. Les dues boques estan separades uns 25 m l'una de l'altra.

El fondal de Valldellós ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).
L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès.
Però no és fins el 1975 que, tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona.

1. Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995).- “El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V”. Miscel·lània Penedesenca (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs.
2. Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: espeleodijous.cat Apunt del 5-11-2020