Cova de la Gorja del Gaià

Ens trobem una gran boca d'entrada de 7,50 metres d'amplada per 7,30 metres d'alçada, al peu d'una petita cinglera. Avancem per una galeria ascendent plena de pedruscall, remogut en alguns llocs, efecte de cales i recerques de tresors com comenta el Dr. Vilaseca al seu relat. Aquesta còmoda galeria continua direcció NE uns 25 metres, aquí trobem a la nostra esquerra un petit finestró de forma irregular de 0,45 x 0,50 metres que ens porta a una saleta, per accedir haurem de baixar un r-1,90.
Uns 5 metres abans, si anem per la paret de l'esquerra, arribarem a un pas estret, per ara infranquejable, que comunica amb aquesta saleta. Si obviem el finestró, la galeria d'entrada fineix uns 6 metres més endavant, a un parell de metres trobem un petit pou (r-1,80) sense continuació.
Tornant a la saleta d'abans, i passat el finestró, trobarem un pouet a l'esquerra d'uns 0,40 metres de diàmetre i 1,80 metres de fondària, el baixarem, i ens trobem amb un petit habitacle de poc més d'1 metre, amb la peculiaritat que una fissura impenetrable que trobem a l'esquerra a nivell de terra, té comunicació amb una sala que descriurem més endavant i que és troba a un nivell inferior.
Al fons de la saleta, a la dreta trobem una estretor de 0,25 metres d'amplada per 0,66 metres d'alçada, pas selectiu que ens porta a la cúpula d'una sala per on desgrimparem amb facilitat un r-4,70. Trobem algunes formacions, a l'esquerra i al sostre hi ha la connexió abans esmentada. La sala és d'uns 4 x 2 metres, trobem alguns graffiti que jovent dels pobles del voltant: "Jaume, Galo i Robert" de Queralt  23-5-75. Aquesta pintada ens confirma que aquesta zona, malgrat no constar a la topografia de la SIE, ja era coneguda amb anterioritat.
A la base del ressalt trobem una altra gatera de 0,70 x 0,27 metres que ens porta a una última galeria amb moltes formacions, baixarem un r-2,30. Som a una galeria de 6 metres de llarg orientada a l'E, a 1,50 metres, un petit forat a terra, pel que entrarem amb molta dificultat (r-1), ens porta al punt més baix de la cavitat: -5 metres, es tracta d'un petit pis inferior sota la concreció que cobreix el terra de la galeria.
El final de la galeria es divideix en dues branques que acaben a menys de 2 metres, són conductes estrets i amb moltes formacions. Abans d'entrar a aquestes derivacions, si pugem per la colada un r+1,65, arribarem a una galeria superior bellament concrecionada, per la que podrem avançar uns 4 metres més.

Des de Pontils, per la carretera T-201 en direcció a Santa Perpètua de Gaià, pot aparcar-se el vehicle al desviament que va cap a Viladeperdius i Valldeperes. Llavors seguint un centenar de metres la carretera cap a Santa Perpètua, just quan acabem de travessar l'engorjat, a la nostra dreta tindrem el riu Gaià, i a l’esquerra hi tenim una cinglera per sobre de la carretera.
Ens trobem al lloc anomenat la Garganta. Buscarem un caminoi una mica perdut que va seguint la base del cingle, seguint-lo uns deu minuts cap a munt, fàcilment localitzarem la gran entrada de la cavitat.

Cavitat coneguda des de temps remots a la contrada.
La primera cita coneguda és la d’en Font i Sagué, que al seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897) esmenta per referències una cova a Pontils en el lloc anomenat “la Garganta” i que es troba aparedada per a que no es pugui fer servir de refugi per la gent de malviure.
Faura (1909) i Ferraté (1918) la tornen a esmentar sense aportar noves dades.
No és fins el 2 de setembre del 1934 que Salvador Vilaseca, Josep Iglésies, Manuel Mata i Mn. Josep Vilarrubí, rector de Santa Perpètua, acompanyats pel propietari de la finca, en Josep Ferrer, fan la primera exploració documentada i les primeres dades arqueològiques de la cavitat. Vilaseca ja fa esment dels moviments de terra provocats per visitants anteriors a la recerca de tresors.
El 4-5 de setembre de 1971 és visitada per la SIE-CEA que l'anomenen Cova de la Garganta (un dels seus noms populars) i li assigna 51 metres de recorregut en una breu cita de les seves activitats anuals.
El 1975 és explorada pel jovent de Santa Coloma de Queralt, capitanejats per l'Àngel Nicolàs (que anys després s'incorporarien a l'EGAN d'Igualada) passant una estreta gatera i descobrint les noves galeries del final. També trobem un grafit de Jaume, Galo i Robert del 23-5-75. "Galo" es el renom d'en Salvador Palau i Rafecas.
El 5 d'octubre de 1975 rep la visita de l'ERE del CEC, que també l'anomenen cova de la Garganta i li assignen 50 metres de recorregut.
A finals d'aquell mateix any 1975, el 14 de desembre, és visitada de nou per membres de la SIE-CEA, els quals porten a terme la primera topografia coneguda, encara que, com els de l'ERE, no visiten les galeries finals i li calculen 40 metres de recorregut. Aquesta primera topografia no es publica fins el 1978 al segon volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya.
No és ja fins el 31 de maig del 2015 que membres del GE Badalona i del GIEM (Montblanc) visiten de nou la cova, tot realitzant una documentada fitxa i una nova topografia, ara sí, que inclou totes les galeries i totalitza un recorregut de 91 metres.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 :

2. Vilaseca, S. (1935).- "La cova de la Gorja del Gaià, a Pontils" Butll. CEC (484):347-353. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Actualització de dades, topografia (2015) i fotografies, extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 15-7-2015. Text fitxa: E. Porcel (GE Badalona); Biospeleologia: J. Pallisé (GIE Montblanc); Fotografies: X. Samarra (GE Badalona) i A. Nicolàs (EGAN)