Espeleo World

Cova de la Font Mentidora

Interessant cova de 810 metres de recorregut a la Conca de Dalt, (Boumort).

La boca d'1x1'5 metres, dóna pas a una galeria de direcció E-O, establerta sobre un pla d'estratificació lleugerament ascendent, la secció és quasi uniforme (1x3 m.) fins als 60 metres; poc abans, a l'esquerra surt una galeria que als 5 metres es divideix en dos, per a restar impracticables pocs metres més endavant. Seguint per la galeria principal, aquesta és tallada perpendicularment per una diàclasi, originant una sala allargada i alta. La continuació es meandriforme durant alguns metres fins a fer-se més ampla, a partir d'ací trobem un primer “gour” que ocupa un tram de 8 metres, les seccions oscil·len de 2 a 2'5 metres. Uns 12 metres més endavant trobem un pou de 6 metres on se sent remor d'aigua. La galeria continua fin arribar al sifó, uns metres abans d'aquest a la dreta trobem una estreta gatera que comunica amb un conducte ocupat per l'aigua que probablement vingui del sifó.
A pocs metres de l'inici del sifó hi ha una campana d'aire amb una esquerda al sostre sense que sembli oferir cap possibilitat de continuació, tornant-nos a submergir, apareix un conducte cilíndric d'uns 2 metres de diàmetre recobert de fang, que suaument davalla fins la cota de màxima profunditat. En aquest punt el fil guia instal·lat per l'Albert Martínez el 1983, s'introdueix per una estreta gatonera oberta al sòl del conducte, i comença a remuntar. No obstant abans d'entrar a la gatonera, s'observa una evident xemeneia remuntant, a l'esquerra, molt més àmplia.
Seguint aquest conducte molt més ampli i evident que la gatonera, es remunta fins arribar a una nova campana d'aire, també amb les parets recobertes de fang. En un dels extrems es pot apreciar el fil de l'Albert, venint de l'altre costat, lligat a un sortint de roca. Així doncs aquest nou conducte també va a parar a la campana descoberta per l'Albert el 1983.
En l'exploració realitzada per Joel Borrazás i Carles Ramoneda el 8 d'agost del 2012, aquests, en arribar al final del sifó es van desequipar i descobriren que la cova continuava per una galeria que hi ha a la dreta, aquesta galeria no es pot veure des de l’aigua, en Carles i en Joel, continuen a peu per la galeria, és una galeria peculiar, una mena de fissura per la qual corre un riuet com si fos un barranc, està plena d’arestes i pedres punxegudes que poden tallar el vestit sec fàcilment, una galeria feixuga d'avançar. Al cap d’uns metres troben un riuet que es perd en unes esquerdes; és probable que aquesta sigui la pèrdua que aporta aigua a la font.
Continuen explorant la cavitat, sembla que arriben a un altre sifó, però en realitat és un llac que cobreix fins les axil·les, segueixen i la cova va remuntant poc a poc. Al fons de la galeria recta troben el segon sifó, el revisen amb les llanternes i sembla que continua cap a la dreta, aprofiten per prendre imatges i tornen cap a fora.
El 8 d'0ctubre del 2012, l'equip format per en Joan Pericon, Jordi Pascual, Joel Borrazás i Eliseo Belzunce, inicien la immersió al sifó 2, als pocs metres el sifó s’acaba. En part és una decepció, ja que han dedicat força estona a traginar el material i resulta que el sifó pràcticament es podia passar a pulmó.
Després del sifó 2, la cova continua amb una morfologia més abrupta, és com una mena de barranc per on corre un riu de petites dimensions, cada cop més estret fins arribat a un punt en que no és possible avançar més, des d’aquest punt s’observa que la cova no té continuïtat practicable.
La cavitat té un desnivell de 21 metres, (+11/-10), mentre que el recorregut és de 810 metres.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Conca de Dalt
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Boumort, el
  • Recorregut: 810 metres
  • Desnivell: 21 metres
  • Granunitat: Prepirineu
  • Litologia: Calcàries
  • Bio: Troglocharinus (Speophilus) fonti schuttei 6 exemplars femelles i 6 exemplars mascles, recollits per Francesc Español amb Erik Schütte Puig i l'Ignacio Fernández Impellitieri el 30 de setembre de 1952.
  • Última revisió: 2015-08-07 10:29:09

Situació

Des d'Hortoneda seguirem la pista cap el coll de la Creu i en direcció a la Coma d'Orient, un cop passat la Llau de Perauba arribarem al Mas de les Feixes, que es troba a 6'5 quilòmetres d'Hortoneda. Una mica abans d'arribar al Mas, a la dreta trobarem una pista que puja fins a un dipòsit d'aigua que recull l'aigua d'una surgència, abans d'arribar-hi hem de passar per una llau que ha fet malbé la pista, la cova es troba a la capçalera d'aquesta llau a uns 15 metres per damunt de la pista.
Per accedir-hi degut a una esllavissada recent (2010) cal creuar la llau i seguir uns 40 metres per la pista on trobarem a l'esquerra un corriol mig perdut que ens durà fins la cova.

Història

Aquesta cavitat des de l'inici havia estat anomenada Cova de laFont Mentidora, encara que també se la coneixia com a Font mentidora de Perauba. En Joan Senent i J.M. Victoria a la revista Montaña nº 100 la citen com a Font mentidora de Penyalta. En Francesc Español el 1952 ja cita que està a prop del Mas de les Feixes. El nom de els Freixes apareix per primer cop en un article a la revista Cavernas nº 6 el 1965, probablement l'error vingués induït per la toponímia que apareixia en els mapes de l'època. Actualment tant en els mapes de l'ICC com en el propi Mas, el nom que hi figura en un cartell ben gran, és el de Les Feixes, per tant atenent-nos a la toponímia oficial i a la denominació original de la cova creiem que el correcte seria seguint anomenant-la Cova de la Font mentidora.
La primera exploració de que es té constància correspon a Francesc Español el 30 de setembre de 1952, acompanyat per dos dels seus estudiants: Schütte i Impellitieri, tot fent una primera topografia que havia restat inèdita fins a 60 anys més tard.
Pel que fa al sifó terminal, havia estat explorat parcialment per en Diego Ferrer(GEB) a principis dels anys 80, i posteriorment el 1983 l'Albert Martinez (ERE) aconsegueix franquejar el sifó, atorgant-li uns 80 metres de longitud i -7 metres de profunditat màxima, indicant possibilitats de continuació a l'altre costat.
En la immersió realitzada el 13 de desembre de 2008 hi participava un equip format per Hilari Moreno Jr., Albert Baucells, Mireia Bolta i Josep Guarro; en aquesta ocasió, probablement el nivell de l'aigua estava una mica més baix que la del 1983, ja que la profunditat del sifó era sensiblement inferior a la indicada i també la seva longitud.
Més recentment, al 9 de març de 2012, un equip d’espeleobusseig del GEB torna a la cavitat, aquesta vegada en JoelBorrazás explora la continuació anant a trobar una tercera bombolla on s’albira la continuació d’una galeria seca.
El 8 d'agost del 2012 un equip format per Jordi Pascual, Joan Pericon, Carles Ramoneda i Joel Borrazás, entren topografiant la cavitat, a l’arribar al final del primer sifó descobreixen que la cova continua per una galeria que hi ha a la dreta, és probable que aquesta sigui la pèrdua que aporta aigua a la Font.
Continuen explorant la cavitat, sembla que arriben a un altre sifó, però en realitat és un llac que cobreix fins les axil·les, segueixen i la cova va remuntant poc a poc. Al fons de la galeria recta troben el segon sifó, el revisen amb les llanternes i sembla que continua cap a la dreta, aprofiten per prendre imatges i tornen cap a fora.
El 8 octubre del 2012 entren a la cova un equip format per en Joan Pericon, Jordi Pascual, Joel Borrazás i Eliseo Belzunce, passen el segon sifó i observen que aquest gairebé es pot passar a pulmó, poc després la cavitat es fa impracticable i no és pot avançar més.

Topos

topo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidoratopo Cova de la Font Mentidora

Media

foto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidorafoto Cova de la Font Mentidora

Biblio

  1. Canela,R. y Victoria, J.M.(1965).-”La Font Mentidora dels Freixes”. Cavernas (6):201-204. GE Badalona.
  2. Escolà, Oleguer (2009).- “Una topografia inèdita de l'any 1952 de la Font Mentidora”. Blog: biosp.blogspot (apunt del 9-12-2009)
  3. Español,F.(1955).-”Nuevos datos sobre la entomofauna cavernícola de la provincia de Lérida”. Eos (31): 261-273
  4. Senent, J.; Victoria, JM.(1965).-“Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort”. Montaña (100):269-281 Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  5. SIE-CEA.(1986).-XXV Aniversari SIE-CEA (1961-1986) pp6. Barcelona.
  • Dades obtingudes de l'Espeleobloc dels dies 16 de desembre de 2008 i 8 de juny de 2010.
  • Dades obtingudes de la web de Josep Guarro (http://www.freatic.com).
  • Dades, fotografies busseig i topografia obtingudes de la web de Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat).