Cova de l'Orri

La boca on trobem una petita reixa per que no caiguin els animals, mena a un petit replà des d'on cal baixar un ressalt de 3 metres (es recomana portar una corda de seguretat). Un cop baix, vers el SE existeix una galeria un xic descendent entre blocs i que fineix als pocs metres de recorregut. Tornant al peu de l'entrada i en direcció NO es penetra ràpidament a la major cambra de la cova, que és una galeria d'ens 9 metres d'alta, amb el sostre molt pla; durant els 25 metres de recorregut que té, manté una amplada quasi uniforme d'uns 8 metres. A la part final d'aquesta galeria i a la seva esquerra es troba un gran bloc caigut i a continuació existeix un rocam totalment cobert per concreció i que sense arribar al sostre parteix la galeria en dues parts, per l'esquerra el sòl continua pla i fa l'efecte de l'antic tàlveg d'un petit riu, essent impenetrable pocs metres més endavant. Per la dreta el sòl comença a pujar per entremig de colades i gours escalonats, fins assolir gairebé el sostre de la cavitat i penetrant en una petita cambra de sostre baix; el seu extrem es torna a bifurcar, però als pocs metres els conductes es troben de nou i per una galeria curta, en rampa, plena de pedres s'arriba a un ressalt d'uns 4 metres que es pot superar lateralment entre els blocs. Aquí s'inicia una galeria estreta d'uns 6 ó 7 metres d'alta i que pren una lleugera ascensió per penetrar en una zona plena de blocs que puja més ràpidament fins desembocar en una nova cambra d'aspecte caòtic i descendent vers l'ESE, es a dir cap a l'exterior; per diferent orificis comunica amb la galeria anterior. També en el seu extrem inferior s'originen una sèrie de petits conductes d'escàs recorregut i que resten curullats per blocs i sediments.

Sortint de Tortellà en direcció a Montagut, de seguida trobem a la dreta la desviació cap a Sales de Llierca, des de la desviació citada seguirem la carretera en direcció a les masies de Monteià i d'Orri, la carretera acaba convertint-se en pista, un cop arribats a la Masia de l'Orri (el pas està tancat per una porta de reixa, cal trucar i demanar permís per passar) ens dirigirem fins darrera de les cases on hi ha un paller cobert, passarem per davant d'aquest i seguirem el sender que va baixant a peu de cingle fins a trobar una pista, cal seguir-la de baixada on trobarem tot de pintades i fites fins arribar a la cova (dades de 2011). El recorregut es fa en uns 25 minuts. Aquesta pista que ens situa a uns 100 metres de la cova, surt d'una desviació de la pista que porta a l'Orri però és tancada per un cadenat.

Cap a 1933 va arribar al Club Muntanyenc Barcelonès la notícia que s'havien descobert unes coves per la zona de Sadernes. Posats en contacte amb els rectors de Sadernes i de Sales de Llierca, aquests els hi van proporcionar totes les dades recollides durant llurs visites, cosa que els va despertar l'interès per explorar-les. Degut a la gran expectació que es va generar entre els membres del Club, van haver de llogar un autocar que transportés fins a Tortellà el nodrit grup de socis (uns 25) que van procedir a l'exploració i estudi de la cova el dia 15 d'octubre del 1933. N. Llopis Lladó va publicar el 1934 un documentat treball al butlletí del Club, que formaria part de la recopilació que el 1935 donaria llum al segon volum de Sota Terra.

1. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1980).-”El Ripollès, la Garrotxa, i l'alt Empordà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.4):204-205.Ed Políglota.Barcelona.
2. Llopis, N. (1935).- “Coves de l'Orri” Sota Terra (II): 23-28. Club Muntanyenc Barcelonès.