Cova de l'Om

La boca té forma triangular i dona pas a una cambra de bones dimensions, encara que només té uns 4 m de llargada. Segueix un conducte estret que als pocs metres arriba a la boca de l'altre extrem, penjada en una profunda canal.

Fins a la cova es pot arribar tant des de la part superior de la Mola (Monestir) com de l'inferior (camí de la Soleia).
Des del cim cal baixar, fora del camí habitual, cap al N fins a trobar una canal, inicialment ampla. Un pas entre roques permet situar-se sota el cingle i, des d'allà, cap a l'esquerra es pot anar a la font i a la dreta es troba la cova.
Des del camí de la Soleia la pujada és molt forta. Hi han diverses possibilitats. La via més freqüentada arrenca des del costat d'una de les torrenteres, on es troba la cova de la Canal Freda. Des d'allà cal superar un desnivell superior als 100 metres fins arribar a la font i, després, a la cavitat. També es pot grimpar pel pelat de roca que hi ha sobre la Panxa Contenta.
Coordenades aproximades.

Coneguda des de temps remots. A la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935 ja surt descrita com a Cova de l'Olm.
Un dels atractius addicionals de la visita a la cova i la font de l'Om va ser explicat per Lluís Verges i Solà, al seu llibre "Bellesa i Atractiu de Sant Llorenç del Munt". És el tipus d'eco que es pot escoltar des d'aquesta cinglera superior del N de la Mola.
Segons va deixar escrit, "si ens situem d'esquena a la cova i de cara als Òbits i fem un fort crit, ressona cinc vegades, l'última de totes transcorreguts uns segons, quan hom menys ho pensa. Nosaltres en diem l'eco aflautat, atès que no totes les contestes ressonen amb el mateix to".
Lluís Verges qualifica l'eco de la cova i la font de l'Om com "el més meravellós" de Sant Llorenç del Munt.

1. GES-CMB (1974).-Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. Vol. 2 : 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

2. Valles, Jordi de (2011).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5. 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (2016)

• Altres dades i fotografies extretes del blog: traisantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, de Matadepera).