Cova de l'Hereu

És una balma de considerables dimensions, però de poca fondària. Es tracta en realitat de diverses balmes a tocar unes de les altres dins d'una de més gran, al fons de la llarga balma hi han parets enrunades separant diversos àmbits. A la part central i mig sortida de la balma es troben les restes dels fonaments d'una capella de planta rectangular, amb dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre al costat S, les restes permeten pensar en una construcció romànica de la qual s'ignora la seva advocació.

Situats a Tòrrec, (pertanyent al terme municipal de Vilanova de Meià), en el punt on es troba la bàscula, just enfront surt una pista, de seguida trobarem una desviació, haurem de seguir per l'esquerra, al cap de poc més de mig quilòmetre, la pista fa una serie de revolts i baixa fins el barranc de les Planes, la pista segueix paral·lel al barranc remuntant-lo, tot just creuat aquest, seguirem un sender a l'esquerra que segueix el barranc per l'altre marge, però ara en el mateix sentit de les aigües. Voltem un esperó rocós on es veuen uns tubs de conducció d'aigua i davallem cap el barranc de Fontfreda però de seguida trobem un sender a la dreta que remunta el barranc de la font Freda per l'esquerra hidrogràfica, el camí passa per davant de La Vansa però pel vessant oposat, per tot seguit baixar fins al llit del riu, on creuarem a l'altre vessant, el camí segueix per la dreta hidrogràfica per uns camps de conreu abandonats, el barranc gira a la dreta, el camí passa pel costat d'una cabana amb la teulada caiguda, i de seguida gira a l'esquerra, en aquest punt i just enfront i a l'altra banda de riu, veiem a mitja alçada les restes d'una construcció de pedra, és on hi ha la balma, coneguda a Tòrrec com a cova de l'Hereu.

Desconeixem si les dades facilitades per Dofí Soler de Lluçars a en Josep de la Vega van ser errònies o que potser ell no les va saber interpretar. El cas és que en Josep de la Vega les topografia i publica com a “Balmes de Gramanet (Tòrrec)” en el seu “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes”.
El 31 de gener de 1993 Joan Reig, Gener Aymamí i Eliseo Peidró les visiten sense treure més conclusions. El mes d'octubre de l'any següent, en Gener Aymamí, E. Peidró, J. Tarrats, J. Sansalvadó, E. Tomàs i J. Reig intenten arribar a Gramenet des de Comiols baixant per Montadó, un cop arribats a la balma de Gramenet, s'adonen que la informació que porten no correspon a aquesta balma, si no a la visitada l'any anterior. Tornen de nou a la balma situada al barranc de la Font Freda per verificar la informació i tot seguit s'atansen al poble de Tòrrec a cercar més informació d'aquesta balma. Es dóna la circumstància que en aquell moment a la plaça estaven preparant la festa major i pràcticament hi eren tots els habitants (cens de 1991, 33 habitants), amb familiar i amics. Amb l'aquiescència general els hi donen el nom de “Cova de l'Hereu” per referència a un mas proper ja enderrocat.