Cova de l'Espluga

Les galeries de la cavitat s'estructuren seguint la fracturació que talla els conglomerats, principalment en un sistema en creu NNE-SSO i ESE-ONO. La direcció resultant de la cavitat és, aproximadament NE-SO, seguint la direcció de capa dels conglomerats.
Distingirem cinc sectors per la descripció de la cavitat:
1-Galeria del Pessebre, Galeria del Quincall i accessòries. Són les més acostades a les entrades de la cova. La galeria del Quincall és un colze entre dues boques actualment tancades, la galeria té unes mides de 10x5 metres. La galeria principal és un llarg conducte de dimensions similars a les del Quincall. Antigament els sediments ocupaven la secció fins una alçada de 2 metres sobre el terra actual però en obrir l'entrada actual es va efectuar un buidat de la galeria. A uns 200 metres de la boca l'acumulació de sediments obliga a avançar per un estret canal de volta que forma la part alta de la galeria, l'amplada pot arribar als 15 metres. Un tram baix de 50 metres, parcialment excavats, ens porta amb la confluència amb el riu. En aquest sector hi ha petites galeries accessòries que s'allunyen del trajecte principal: gatoneres del Francolí, l'Eixample i gatoneres de Can Palletes. Aquestes darreres enllacen amb la base del pou obert al pati de Can Palletes, situat al carrer St. Antoni i únic accés a la cavitat fins l'any 1957.
2-Diàclasis del riu -Somni d'una nit d'estiu- Font Major. Trobat el riu, en direcció N, les aigües s'endinsen en un reixat de galeries sovint inundades. Morfològicament es poden distingir dos sectors ben delimitats. Els trams inicials i mig són un reixat orientat N-S, amb dues o més galeries paral·leles enllaçades per diàclasis obertes E-O. Són conductes estrets i allargassats, amb roca nua i sense sediments. El tram final s'ha desenvolupat aprofitant l'estratificació, són conductes amples amb voltes baixes que porten a la Font Major després de passar diversos trams gairebé sempre sifonats.
3-Galeria del Llac – Sala del pou de la Biela. La galeria del llac és la continuació de la cova, remuntant el curs del riu subterrani, des de l'anterior punt de bifurcació, la galeria manté unes seccions de fins a 5x3 metres. La profunditat de l'aigua és variable, des de pocs centímetres fins a més d'un metre. El curs és molt tranquil, sovint imperceptible. Alguns petits conductes, plens de sediments fins, conflueixen provinents del S. El segons d'ells (en el sentit de l'avenç) ha recuperat un cert dinamisme a partir de la construcció de la presa, ja que les aigües, quan arriben a coronar la presa, produeixen una fuita a la cua de la zona negada que reapareix per aquesta galeria. Pujant un petit desnivell, arribem a la sala del pou de la Biela, la més gran de la cavitat, amb més de 15 metres d'amplada, 35 metres de llarg i alçades de 8 metres. El terra està cobert de blocs caiguts del sostre, en el centre del sostre s'obre el pou de la Biela, que constitueix una entrada artificial en aquest sector de la cova. A l'extrem NO de la sala es troba el sifó que va aturar les exploracions fins el 1985. L'aspecte actual està modificat d'ençà de la construcció de la presa amb un mur de 8 metres de llargada i 3 metres d'alçada.
4-Galeria ERE i accessòries. En el fons del sifó s'obre una curta galeria artificial que enllaça amb el fons del pou de bombeig municipal, de 21 metres de fondària. La galeria ERE té unes dimensions mitjanes de 5-6 metres d'amplada i 3 metres d'alçada i el riu hi corre lliurement; són remarcables alguns blocs caiguts del sostre. Més endavant trobem reixat format per la pròpia galeria ERE, l'afluent del Casal, la Bessona del fang i l'anomenat Primer Pis Fòssil. Des de la construcció de la presa, que fa pujar uns 3 metres el nivell de l'aigua, tot aquest tram de galeria queda habitualment inundat.
5-Galeria Carulla – La Maranya. És la continuació natural de la galeria ERE, però amb amplades de 8 metres en amunt, en canvi l'alçada se situa a l'entorn d'un metre, restant en alguns punts, només 25-30 centímetres la distància entre l'aigua i el sostre. De tota manera alguns forats al sostre de la galeria permeten d'accedir-ne a una d'antiga i superior, dividida en diversos fragments i que es correspon amb els nivells alts de la Bessona del fang i del Primer i Segon Pis Fòssil. Igual que en la galeria del Llac, també trobem afluents provinents del S, curullats pels sediments.
Els conductes finals (la Maranya) són embrollats a causa de la manca de perspectiva provocada per l'escassa alçada. El final és un sifó fangós que s'enterboleix molt ràpidament i que ha fet inútils els intents de forçar-lo amb escafandre autònoma. Aquest punt es troba a 65 metres lineals del Pou del Casal, que és una perforació de 18 metres fins a l'aigua (25,7 metres de fondària total).

La cova de l'Espluga es troba en el casc urbà de l'Espluga de Francolí, a la Avinguda de Catalunya. Venint per la carretera de Montblanc (T-7001) trobem una rotonda, seguim per la dreta fins a una nova rotonda on per la dreta ens arriba la carretera de Senan (T-700), seguim de front per la Avinguda de Catalunya, i de seguida a la dreta trobem un gran arc de ferro i el monòlit que ens indiquen que hem arribat a la cova.

La cova de l'Espluga té una especial rellevància tant des del punt de vista històric com prehistòric. Les restes arqueològiques demostren que l'home ja s'hi refugiava des del Paleolític inferior, fa uns 300.000 anys, ja que la cova li proporcionava aigua i protecció. El taponament de la galeria d'entrada per sediments d'època romana la van portar a l'oblit de la gent. No fou fins fa dos segles, concretament el 21 d'abril de 1853, que no es va tornar a saber de l'existència d'aquesta cavitat, quan un veí va fer el pou de Can Palletes, i topà amb la galeria lateral que porta al riu subterrani. Sembla que durant anys, grups de joves del poble visitaven la galeria del llac fins a la Sala de la Biela i el sifó.
En el seu Catàlech (1897), Font i Sagué inclou una cavitat esmentada en l'interrogatori que havia fet el CEC per tota Catalunya poc temps abans. Es tracta de la cova (desconeguda actualment) anomenada de Pau Oliver o d'Eloi Serret, tot dient que es tracta d'una cavitat que dóna nom al poble, que són de molta extensió i d'exploració dificultosa. Podria tractar-se de la mateixa cova de l'Espluga ?
De tota manera, no es fins el 28 d'agost de 1956 en que membres del C.E. Pirenaic (Barcelona), van fer una exploració fins un primer sifó que no pogueren flanquejar. Setmanes més tard seguiren les exploracions per les galeries principals i per la zona coneguda ara com a Diàclasis del riu, així com la connexió amb el Pou de la Biela La topografia portada a terme i altres indicacions feren deduir l'existència de l'entrada principal taponada durant segles.
El 17 de gener del 1957, les brigades de l'Ajuntament procedien a obrir l'entrada actual. Entre els anys 57 i 62 es van fer algunes immersions al sifó de la sala de la Biela, (A. Ballester, ERE-CEC, 1957; Espeleòlegs de Tarragona, 1960; R. Canela, GEB, 1962), calculant haver avançat uns 50 metres en el sifó. El juliol del 1965 (Subils i Petit, ERE-CEC) van superar els 50 metres del sifó i van recórrer uns 300 metres de galeries a l'altre costat. La mort d'en Subils poques setmanes més tard a la Fou de Bor va aturar les exploracions previstes.
Però no es fins l'any 1985, que degut a una greu sequera i amb l'extracció d'aigua amb bombes per part de l'Ajuntament, membres del ERE, van passar el sifó sense material d'immersió, i van poder explorar i topografiar les galeries fins aquell moment verges, d'aigües amunt, fins un altre sifó que no s'ha pogut passar.
Fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'ERE-CEC, es projectà i construí entre setembre i octubre de 1986 una resclosa subterrània a la sala de la Biela, que inunda un llarg tram de les galeries posteriors al sifó, i té com a objectiu la regulació i emmagatzematge del cabal del riu subterrani pel seu posterior aprofitament a la xarxa de distribució urbana.
El mes de gener de 1990, per tal de millorar l'aprofitament de les aigües subterrànies, l'Ajuntament de l'Espluga realitza una perforació de 13 metres de fondària en un lloc marcat per l'ERE-CEC quatre anys abans. Aquesta perforació assoleix la cavitat en el sector post-sifó pocs metres abans de la galeria Carulla i al ser comprovada posteriorment la seva posició a l'interior de la cova, es confirma que l'error de tancament en la situació topogràfica de la cavitat és menyspreable.
Les favorables condicions climatològiques de l'estiu del 1990 porten a l'ERE-CEC a organitzar una nova campanya a l'Espluga, així, el 26 d'agost es realitza l'enllaç entre les Diàclasis del Riu, part de la cova de l'Espluga i les galeries de la Font Major, surgència del sistema. A partir del 6 de setembre del 1990 s'exploren més de 500 metres de nous conductes darrera del sifó de la Biela, es realitzen diversos intents de superar l'actual sifó terminal de la cavitat, però malauradament els capbussadors, a causa del ràpid enterboliment de les aigües, no aconsegueixen trobar la continuació submergida de la cavitat.
El 1994 s'inaugurà la cova museu a la part inicial de la cova, la qual està habilitada i s'hi organitzen visites turístiques, també s'hi fan visites d'aventura al sector inundat.
Darrerament i arran d'un conveni signat entre l'ajuntament i la SIET (Tarragona) el 2010, ha sorgit la noticia de que membres d'aquest grup, han realitzat una nova immersió i que després d'una inspecció ocular han arribat a la conclusió que han descobert uns 450 metres de noves galeries (?).
Per més informació d'accés a la cova, es pot contactar amb les següents adreces:
www.esplugaturisme.cat
fontmajor@covesdelespluga.info
Telèfon 977871220

1. Berguedà, M., Cervelló, J.M. i Serra, D. (1997): Karst conglomerates in catalonia (Spain): morphological forms and sedimentary sequence types recorded on archaeological sites. Quaternaire, 8 (2-3).

2. Bosch, M. (1986): La cova de l'Espluga de Francolí. Espeleòleg, 37: 7-37.

3. Bosch, M, Cervelló, J.M., Romero, M. (1991): Noves dades sobre l'Espluga.Espeleòleg, 39: 4-10.

4. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.

5. Castell, J. (1957).-”Cova del Francolí. Conca de Barberà.” Cordada (23):10-11. Barcelona.

6. Cervelló, J.M. i Freixes, A. (1986): Materials per a una guia del carst de l'Espluga de Francolí. Servei geològic de Catalunya (inèdit).

7. Cervelló, J.M. (1986): El carst conglomeràtic de l'Espluga de Francolí. Espeleòleg, 37: 3-6.

• Fotografies de Toni Inglés, a més de les obtingudes del blog espeleobloc.blogspot.com, posts del 19 d'abril del 2008 i del 16 de setembre del 2011; de Panoramio; de TV3; i de YouTube.