Cova de l'Escoda

La cova de l'Escoda presenta un ampli vestíbul de 7X8 metres amb una lleugera rampa cap a l'interior, té un recorregut de 7 metres i havia estat utilitzada com a corral.
Al costat de la cova hi trobem un abric amb pintures que es conegut amb el mateix nom de Cova de l'Escoda, té una amplada d'uns 12 metres per uns 3 metres de fons en algun punt, i una altura que oscil·la entre els 4 i 5 metres aproximadament. Està orientada al sud-sud/est. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l'extrem dret de la balma, l'únic lloc on es conserven plaques calcàries de l'antic suport i a una alçada considerable. S'han documentat 4 pictogrames d'estil esquemàtic i naturalista estilitzat que corresponen a representacions de dues figures humanes (una amb els braços en nansa i l'altra un possible arquer), una cérvola i restes de pigment de difícil interpretació. La figura més representativa del conjunt, la cérvola, està situada en el nivell més inferior i dista uns 2,12 m del terra. Presenta un cap petit amb dues orelles grans i apuntades. El coll és força estilitzat i dóna pas a un cos àgil que està incomplet en la seva part posterior. Les extremitats davanteres, que es conserven gairebé íntegres, són primes i mostren les ungles. La tècnica utilitzada és el traç simple, la tinta plana i el traç irregular, i els colors són el vermell, vermell castany i vermell castany fosc.
La Cova de l'Escoda ha estat inclosa tradicionalment en el grup de jaciments d'art rupestre naturalista "llevantí".

La cova es localitza en una petita cinglera encarada S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 250 metres aigües amunt de l'encreuament d'aquest barranc amb el Barranc dels Taixos i a 25 metres d'alçada del tàlveg.
Coordenades molt aproximades.

Cavitat coneguda d'antic, les pintures foren descobertes durant la campanya realitzada el setembre de 1922 pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, campanya en la qual Lluís Brull participava com a col.laborador. Els objectius d'aquesta campanya, dirigida per P. Bosch i Gimpera i J. Colomines, eren estudiar les pintures de la Font Vilella i realitzar diferents prospeccions. Els resultats foren publicats en l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 23 de setembre de 1973 la cova fou visitada i topografiada pel GE Pedraforca.
Durant l'any 1987 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Núm. Registre Bic: R-I-55-0334. Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):112-113. Ed. Políglota. Barcelona.
2. Montserrat i Nebot, Alfred.(1983).-”Sobre algunes cavitats de les comerques del baix camp i priorat (i II)”. Espeleòleg (34-35):280-293. ERE-CEC. Barcelona.

• www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/vandellos-i-l-hospitalet-de-l-infant/cova-de-l-escoda
• http://cultura.gencat.cat/ca/detall/Articles/Cova_de_lEscoda_Vandellos_Baix_Camp