Espeleo World

Cova de l'Emparrosana

Cova 14 metres de recorregut a Tavertet.


Es tracta d'una esquerda de poc més de 0,5 metres d'amplada i 6 metres d'alçada. Després d'una rampa de 5 metres la cavitat ens divideix en dues parts, per un costat una acumulació de blocs formen un pouet de 2,6 metres, al que segueix una rampa de blocs, fins a fer-se impenetrable, trobant aquí el punt de màxima penetració. Per l'altre costat l'esquerda es va estrenyent fins a fer-se impenetrable als 3 metres.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Tavertet
  • Comarca: Osona
  • Unitat: Cabrerès, el
  • Recorregut: 14 metres
  • Desnivell: 7 metres
  • Granunitat: Serralada Transversal
  • Litologia: Gresos
  • Bio:
  • Última revisió: 2017-12-04 12:14:50

Situació


Des del km 6,730 de la carretera BV-5207, on comença la pista (tancada amb un cadenat) que porta al Noguer, agafarem un camí que surt uns 30 metres abans, que va planejant, paral·lel a la carretera. Al cap de poc més de 100 metres el camí guanya alçada i de seguida arribem a la balma de la Corbera Vella. Des de la balma seguirem ara per l'esquerra, entrarem en un bosc ombrívol i als 50 metres trobarem a la dreta la balma del Secall. Des de la balma del Secall cal continuar uns 60 metres, fins a trobar una canal que puja a dalt del cingle de Corbera. La cavitat es troba a la paret de l'esquerra, una mica abans de l'inici de la pujada.

Història


La primera referència coneguda d'aquesta cavitat, és de l'exploració realitzada pel GE Mollet el 1980.

Topos

topo Cova de l'Emparrosanatopo Cova de l'Emparrosanatopo Cova de l'Emparrosana

Media

foto Cova de l'Emparrosanafoto Cova de l'Emparrosanafoto Cova de l'Emparrosanafoto Cova de l'Emparrosana

Biblio

  1. Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F.(1982).-”el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,l'Osona, el Vallès oriental i el Maresme.” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):219-221. Ed Políglota. Barcelona.
  • Dades extretes del blog (cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es) de Jordi de Valles, post del dia 10-10-2015. Text i fotografies de Jordi de Valles i Jaume Ferreres (ECG).