Cova de l'Avi

Cova de 15 metres de recorregut a Vallirana.

La boca s'obre en un cingle a 9 metres de la base. A l'interior hi trobem un ressalt ascendent de 2 metres, fàcilment grimpable entre blocs, que permet accedir a una galeria de 10 metres de longitud, amb la planta totalment recoberta de sorra. L'amplada de la galeria no supera mai els 2 metres, al final s'accedeix a una sala més àmplia i de sostre més alt.
  • Tipo: Cova
  • Municipi: Vallirana
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Ordal, muntanyes de l'
  • Recorregut: 15 metres
  • Desnivell: 2 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Dolomies
  • Bio:
  • Última revisió: 2016-02-19 18:08:46

Situació

Carregant mapa...


Es troba als penya-segats del vessant esquerre del fondo de l'Osca.
Tota la zona es troba molt emboscada i de difícil accés. Actualment l'accés més factible seria a partir del passatge d'Olesa, situat en la urbanització de la Pinatella.

Història

També coneguda com a cova de la Vall i com cova de la Moneda, aquest últim degut al descobriment dins de la cova de planxes i monedes realitzades per falsificadors durant el regnat d'Isabel II (1833-1868). També s'han trobat restes arqueològiques, pertanyents al Neolític final-Calcolític.
La cova fou redescoberta durant la segona meitat de la dècada de 1960 pels "Amics de la cova dels muntanyencs", grup aquest precursor del futur Centre Excursionista de Vallirana.

Topogràfics

topo 0: Cova de l'Avi

Fotos

foto 0: Cova de l'Avi

Bibliografia

  1. Asensio, A.(2001).-”Recull de cavitats inèdites”. Ardenya (1):57-68. SEO-CE Vallirana.
  2. Clua, M.; Daura, J.; Sanz, M.(2013).-”El taller falsari de la cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona)”. La falsificació de Moneda a la Catalunya del segle XIX (coordinador Albert Estrada) Col. Estudis d'Història del Dret (6):141-216. Universitat Pompeu Fabra.
  3. Daura, J. I altres.(2015).-”La cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona) y el inicio del Neolítico final en el Noredeste de la Península Ibérica. Inhumaciones colectivas y nuevas redes de intercambio.” Trabajos de Prehistoria (vol.72 nº2)327-341.

Copyright © Espeleoworld 2023.