Espeleo World

Cova de l'Avi

Cova de 15 metres de recorregut a Vallirana.


La boca s'obre en un cingle a 9 metres de la base. A l'interior hi trobem un ressalt ascendent de 2 metres, fàcilment grimpable entre blocs, que permet accedir a una galeria de 10 metres de longitud, amb la planta totalment recoberta de sorra. L'amplada de la galeria no supera mai els 2 metres, al final s'accedeix a una sala més àmplia i de sostre més alt.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Vallirana
  • Comarca: Baix Llobregat
  • Unitat: Ordal, muntanyes de l'
  • Recorregut: 15 metres
  • Desnivell: 2 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Dolomies
  • Bio:
  • Última revisió: 2016-02-19 18:08:46

Situació


Es troba als penya-segats del vessant esquerre del fondo de l'Osca.
Tota la zona es troba molt emboscada i de difícil accés. Actualment l'accés més factible seria a partir del passatge d'Olesa, situat en la urbanització de la Pinatella.

Història

També coneguda com a cova de la Vall i com cova de la Moneda, aquest últim degut al descobriment dins de la cova de planxes i monedes realitzades per falsificadors durant el regnat d'Isabel II (1833-1868).
També s'han trobat restes arqueològiques, pertanyents al Neolític final-Calcolític.
La cova fou redescoberta durant la segona meitat de la dècada de 1960 pels "Amics de la cova dels muntanyencs", grup aquest precursor del futur Centre Excursionista de Vallirana.

Topos

topo Cova de l'Avi

Media

foto Cova de l'Avi

Biblio

  1. Asensio, A.(2001).-”Recull de cavitats inèdites”. Ardenya (1):57-68. SEO-CE Vallirana.
  2. Clua, M.; Daura, J.; Sanz, M.(2013).-”El taller falsari de la cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona)”. La falsificació de Moneda a la Catalunya del segle XIX (coordinador Albert Estrada) Col. Estudis d'Història del Dret (6):141-216. Universitat Pompeu Fabra.
  3. Daura, J. I altres.(2015).-”La cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona) y el inicio del Neolítico final en el Noredeste de la Península Ibérica. Inhumaciones colectivas y nuevas redes de intercambio.” Trabajos de Prehistoria (vol.72 nº2)327-341.